Autor: Shantideva
ISBN: 978-84-96478-38-1
Edició: 2008
Pàgines: 240
Editorial: Ediciones Dharma
La práctica del Bodisatva (o Bodisatvacharyavatara, literalment «L’aplicació de la pràctica del bodisatva») és un dels grans clàssics del budisme mahayana. Presentada en la forma d’una meditació personal en vers, exposa el camí dels bodisatvas, aquests éssers que, havent-se allunyat de la futilitat del samsara i els seus sofriments, renuncien no obstant això a la pau d’un alliberament individual i es comprometen a treballar per a l’alliberament de tots els éssers i a obtenir la Il·luminació suprema per al seu benefici.
Shantideva, un dels autors budistes indis més influents de la tradició mahayana, comença la seva obra elogiant la ment de la Il·luminació i explica detalladament com es conrea. Hi ha capítols sobre les perfeccions transcendentals de la paciència, la diligència, la meditació i la saviesa. Les ensenyances sobre la meditació culminen amb la profunda pràctica d’igualar-se i canviar-se pels altres. El cèlebre capítol novè exposa les ensenyances sobre la vacuïtat, la perfecció de la saviesa, tal com s’expliquen en el Madyamaka, o tradició del “Camí mitjà”. Mitjançant els versos d’aquest text, Shantideva ha estat capaç d’inspirar a generació rere generació de practicants. Aquest text, escrit originalment a l’Índia en sànscrit, va aparèixer per primera vegada traduït al tibetà poc després de la seva composició en el segle VIII i ha estat explicat, estudiat i practicat a Tibet en una tradició ininterrompuda fins als nostres dies. En l’actualitat continua tenint plena vigència i és enormement apreciat pels budistes de totes les tradicions.
El text arrel ve acompanyat d’una extensa introducció que situa el text en el seu context mahayana. La traducció procedeix de la versió tibetana seguint el comentari de Kunzang Pelden, el més estudiat en els monestirs ñingmapas. Però a més s’han consultat sistemàticament altres versions tant en sànscrit com en tibetà i traduccions com les de Louis Finot, Stephen Batchelor i Georges Driessens.