Asociación Bodhicitta

Escola de l'Ésser

Mediateca Meditativa

Enciclopedia de Dharma

Shantideva

Shantideva

(Sànscrit, Śāntideva; tibetà, ཞི་བ་ལྷ་, Shiwa Lha

 

Shantideva

 

Shantideva (c.685-763) va ser un gran mestre, erudit i bodhisattva indi, autor del Bodhicharyavatara (Introducció al camí del bodhisattva)[1]. També va escriure el Shikshasamucchaya (Compendi d’ensenyances) i el Sutrasamucchaya (Compendi de sutres). Amb el nom de Bhusuku figura entre els vuitanta-quatre mahasiddhes.

Una biografia de Shantideva

Ensenyança oral de Ringu Tulku Rinpotxé:[2]

Com explica Khenpo Kunpal, Shantideva va néixer al sud de l’Índia, en un lloc anomenat Saurastra. El seu pare era el rei Kalyanavarnam, i el seu nom de pila era Shantivarnam. Quan era jove de manera natural es comportava com un bodhisattva. Tenia una gran fe en les ensenyances del Mahayana, un gran respecte pels seus mestres i era diligent en els seus estudis. Sempre va ser servicial amb els ministres del rei i amb tots els súbdits. Era molt compassiu amb els pobres, els malalts i els humils, donant-los ajuda i protecció. També va arribar a ser molt culte i hàbil en totes les arts i les ciències.

Durant la seva joventut, va conèixer a un iogui errant que li va donar les ensenyances de la Sadhana de Tikshna Mañjushri, i a través d’aquesta pràctica va establir una forta connexió amb el bodhisattva Mañjushri i va assolir un alt nivell de realització.

Quan el pare de Shantideva va morir, els ministres del regne van voler fer de Shantideva el pròxim rei, i van preparar un gran tron per a la seva cerimònia d’entronització. Però la nit anterior a la seva entronització, Shantideva va tenir un somni en el qual veia a Mañjushri assegut en el seu tron, i Mañjushri li deia: “Fill meu, aquest és el meu seient, i jo sóc el teu mestre. Com podem asseure’ns tots dos al mateix seient?”. Shantideva va interpretar el somni com una indicació de Mañjushri que era inútil convertir-se en rei. Així que va fugir del regne, deixant-ho tot enrere.

Va ser a la universitat monàstica de Nalanda, on es va convertir en monjo sota la direcció de Jayadeva, que era el cap dels cinc-cents panditas (erudits-practicants) de Nalanda. Va ser llavors quan va rebre el nom de Shantideva.

A Nalanda va estudiar totes les ensenyances dels tres pitakas[3] i va meditar sobre el seu significat. Però va estudiar i va practicar pel seu compte, en privat, i dins de si mateix, centrant-se en el significat de les ensenyances i la pràctica. Va compondre en secret dos tractats que condensaven el significat dels pitakas: el Compendi d’ensenyances i el Compendi de sutres.

Encara que Shantideva tenia aquestes grans qualitats de realització i renúncia, va romandre a Nalanda sense fer res, aparentment. Als altres estudiants els semblava la persona més mandrosa del lloc, per la qual cosa l’anomenaven bhusuku. Bhu ve de bhukta, que significa menjar, su ve de susta, que significa dormir i ku ve de kuchiwa, que significa simplement caminar. Així que bhusuku és aquell que només menja, dorm i surt per a anar al bany.

 

Els estudiants de Nalanda pensaven que Shantideva era una desgràcia per a ells, perquè tots els altres estudiaven, debatien i donaven ensenyances; tots estaven ocupats fent alguna cosa, i ell no feia res. Només dormia a la seva petita habitació, menjava el seu menjar i  passejava. Volien expulsar-ho, però no podien trobar una excusa per a fer-ho perquè no havia fet res dolent, perquè si no fas res, no pots fer res dolent! Així que no va trencar cap regla ni va fer res que fos en contra de la llei. Com no podien demanar-li que se n’anés, van tractar de trobar la manera d’expulsar-lo.

Llavors algú va tenir una gran idea i va dir: “hauríem de fer un nou sistema en el qual tots els estudiants de la universitat haguessin de donar una ensenyança. Quan arribi el seu torn, no sabrà com ensenyar, així que s’escaparà!” Es van posar tots d’acord i van demanar a Shantideva que donés una ensenyança. Però Shantideva no va accedir a ensenyar. Es va limitar a dir: “Oh, si us plau, no m’ho demaneu. No sé res”. Així que li van demanar al mestre de Shantideva que li ordenés ensenyar. El seu mestre li va ordenar que ensenyés i llavors Shantideva va accedir a ensenyar.

Arribats a aquest punt, els altres estudiants volien realment avergonyir-lo, així que van construir un enorme tron i el van posar en el centre d’un gran camp obert. Després van convidar a tots els membres de la comunitat dels voltants de la universitat a venir i a escoltar a Shantideva. Volien fer-lo fugir!

Finalment, quan va arribar el moment de donar l’ensenyança, Shantideva simplement va aparèixer en el tron. Ningú el va veure arribar ni enfilar-se al tron, i no van poder determinar com havia arribat fins allí. Llavors Shantideva va dir: “Quin tipus d’ensenyança haig de donar? Alguna cosa que s’hagi donat abans o alguna cosa que mai s’hagi donat abans?” Per descomptat, tots van cridar: “Alguna cosa que mai s’hagi donat fins ara!”

Shantideva va respondre: “tinc aquestes tres ensenyances. El Compendi d’ensenyances és massa llarg i el Compendi de sutres és massa curt, per tant, els donaré el Bodhicharyavatara, que és d’extensió mitjana”.

Llavors Shantideva va recitar el Bodhicharyavatara de memòria i es diu que moltes persones van veure a Mañjushri al cel sobre el seu cap mentre recitava el text. La llegenda conta que quan Shantideva va arribar al vers trenta-quatre del capítol novè, que és la part més difícil del llibre, ell i Mañjushri van levitar per sobre del sòl i van ascendir més i més en l’aire fins que van desaparèixer. La veu de Shantideva es va escoltar fins que va acabar l’ensenyança.

A continuació, tots es van quedar molt impressionats! Uns quants panditas de memòria extraordinària havien pres notes, però quan van intentar comparar les seves notes, va haver-hi dues opinions diferents sobre el que s’havia dit. Segons els panditas de Caixmir, el text tenia nou capítols i set-centes estrofes. Però un grup de panditas de l’Índia central pensava que tenia deu capítols i mil estrofes. A més, no sabien a què es referia Shantideva amb aquests dos llibres, Compendi d’ensenyances i Compendi de sutres, als quals es feia referència en l’ensenyança.

Així que van buscar a Shantideva per tota l’Índia, i després de molt de temps el van trobar a l’estupa de Shridakshina, al sud. Els erudits de Nalanda van anar-hi i van convidar a Shantideva a tornar a Nalanda per a ensenyar. Ell no va voler anar amb ells, però va resoldre el seu desacord sobre el text, i va dir que consta de deu capítols i mil estrofes. Després els va dir on trobar els altres dos llibres que havia escrit: Shantideva havia escrit els textos en fulles de palmera i els havia amagat sota el sostre de palla de la seva habitació. També els va donar la transmissió de la lectura i les explicacions d’aquests textos.

Els tres llibres escrits per Shantideva són el Compendi d’ensenyances, que és bastant llarg, el Compendi de sutres, que és molt curt, i el Bodhicharyavatara, que és d’extensió mitjana. El Bodhicharyavatara va ser escrit per a tots els éssers en general, però especialment per a aquests cinc-cents panditas de la Universitat de Nalanda, per a mostrar-los l’autèntic camí d’un bodhisattva. Es diu que a l’Índia es van escriure cent vuit comentaris sobre el Bodhicharyavatara.

La visió filosòfica de Shantideva

Els escrits de Shantideva es basen en la tradició budista Mahayana. En la tradició Mahayana de l’Índia es van desenvolupar tres escoles principals de pensament: Chittamatra, Svatantrika-Madhyamika i Prasangika-Madhyamika. Els escrits de Shantideva s’inscriuen en el mètode Prasangika-Madhyamika de Buddhapalita i Chandrakirti.

 

Notes

[1] [Nota del Traductor] Dues edicions del Bodhicharyavatara de Shantideva en castellà: La Pràctica del Bodisatva, traducció del tibetà del Grup de Traducció Padmakara, Editorial Dharma, 2008; i Camí en Despertar: Introducció al camí del bodisatva, traducció del sànscrit de Luis O. Gómez Rodríguez, Edicions Siruela, 2010.

[2] [Nota del Traductor] La següent biografia de Shantideva va ser explicada per Ringu Tulku Rinpotxé en una ensenyança a estudiants de la sangha Rigpa en 1997. Ringu Tulku Rinpotxé va basar la seva biografia en Drops of Nectar (Gotes de nèctar), un comentari sobre el Bodhicharyavatara de Khenpo Kunpal.

[3] [Nota del Traductor] Per a saber més sobre els tres pitakas, podeu veure l’entrada Dharma en aquesta enciclopèdia.

 

Ensenyances per a aprofundir


 

Crèdits

Traduït per l’equip de traducció de l’ Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Shantideva de Rigpa Wiki.
(http://www.rigpawiki.org/index.php?title=Shantideva)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma l’agost de 2021.

Aquest mantra de vint-i-sis síl.labes pertany al Tantra arrel  de Mañjuśrī .
Quan es col.loca dins d’algun text, prevé que la persona que trepitgi
o passi per sobre d’aquest text, acumuli  karma negatiu.

Subscriu-te a la newsletter

Rebràs periòdicament informació de les nostres activitats

Subscriu-te a la newsletter

Confirma la teva subscripció fent clic en l'enllaç que rebràs per correu!