Els quatre suports són:
- Confia en el missatge del mestre, no en la seva personalitat;
- Confia en el significat, no sols en les paraules;
- Confia en el significat real, no en el provisional;
- Confia en la teva ment sàvia, no en la teva ment comuna i crítica.
El Buddha va transmetre aquestes ensenyances poc abans de la seva defunció a través de sutras com L’Ensenyança d’ Akshayamati i el Sutra de les Preguntes del Rei Naga Anavatapta. També es comenta sobre elles en obres com el Iogacarabhumi d’Asanga.
Comentari
Mipham Rinpotxé diu en The Sword of Wisdom (L’espasa de la saviesa):
Si no tens tal comprensió,
llavors, com un cec recolzat en el seu bastó,
pots confiar en la fama, en les meres paraules o en el que és fàcil d’entendre,
i anar en contra de la lògica dels quatre suports.
1. No confiïs en l’individu, sinó en el Dharma
També diu en The Sword of Wisdom:
Per tant, no confiïs en els individus,
confia en el Dharma.
La llibertat prové del camí genuí que s’ensenya,
i no de qui l’ensenya.
Quan les ensenyances estan ben presentades,
no importa com sigui el qui parla.
Fins i tot els propis buddhes sugatas
apareixen com a carnissers i similars per a entrenar deixebles.
Si contradiu el significat del Mahayana i d’altre,
llavors, per molt eloqüent que sembli un orador,
no et portarà cap benefici,
com un dimoni que apareix en la forma d’un buddha.
2. No confiïs en les paraules, sinó en el significat
Mipham Rinpotxé diu:
Quan estudiïs o contemplis el Dharma,
no confiïs en les paraules, sinó en el significat.
Si s’entén el significat, independentment de l’estil del parlant,
no hi haurà conflicte.
Quan hagis entès què era
el que el parlant pretenia comunicar,
si continues pensant en cada paraula i expressió,
és com si ja haguessis trobat al teu elefant, però ara vas a la recerca de les seves petjades.
Si malinterpretes el que es diu i penses en més paraules,
mai et detindràs fins que et quedis sense pensaments,
durant tot aquest temps només t’allunyaràs més i més del significat.
Com a nens jugant, només acabaràs exhaust.
Fins i tot quan una sola paraula com “i” o “però”
es treu de context, no hi ha fi al que podria significar.
Tanmateix, si entens el que significa,
amb això acaba la necessitat d’usar la paraula.
Quan el dit apunta a la lluna,
els qui són infantils miraran al dit mateix.
I els ximples, apegats al mer llenguatge,
poden pensar que han entès, però els resultarà difícil.
3. No confiïs en el sentit provisional, sinó en el sentit definitiu
Mipham Rinpotxé diu:
Quan es tracta del significat,
has de saber quin és provisional i quin és definitiu,
No confiïs en cap significat provisional,
mes només en el significat que és definitivament cert.
L’omniscient mateix, amb la seva saviesa,
va ensenyar d’acord amb les capacitats i intencions dels estudiants
i va presentar vehicles de diversos nivells,
com els esglaons d’una escala.
Sàviament, va parlar amb intencions específiques en ment,
com és el cas dels vuit tipus d’ensenyances implícites i indirectes.
Si aquestes es prenguessin en un sentit literal, podrien ser invalidades,
però es van ensenyar per raons específiques.
4. No confiïs en la ment ordinària, sinó en la saviesa
Mipham Rinpotxé diu:
En portar el sentit definitiu a l’experiència,
no confiïs en la ment dualista ordinària
que persegueix paraules i conceptes,
sinó en la pròpia saviesa no dual.
El que opera amb idees conceptuals
és la ment ordinària, la naturalesa de la qual implica un perceptor i el percebut.
Tot el que es concep d’aquesta manera és fals
i mai al·ludirà a la naturalesa veritable de la realitat.
Qualsevol idea del que és real o irreal, totes dues o cap—
qualsevol concepte d’aquest tipus, sense importar com es concebi, continua sent un mer concepte,
i qualsevol idea que tinguem al cap,
està fins i tot dins del domini de Mara.
Això s’ha escrit en els sutras.
No és per mitjà de cap afirmació o negació
que posarem fi als conceptes.
Quan puguem veure sense rebutjar ni afirmar, hi haurà llibertat.
Encara que manca de cap aferrament a la dualitat subjecte-objecte,
hi ha una saviesa natural que s’il·lumina a si mateixa,
i tota idea d’existència, inexistència, totes dues i cap ha cessat per complet—
es diu que aquesta és la saviesa primordial suprema.
El significat definitiu es pot entendre conceptualment, per mitjà d’idees, o pot experimentar-se directament com l’objecte de la saviesa de la consciència no conceptual. Mentre hom estigui atrapat en els extrems conceptuals de negació i afirmació, existència i no existència, etc., no haurà transcendit l’àmbit de la ment ordinària. Quan s’assoleix l’experiència sublim de la saviesa, i totes les idees dualistes s’han pacificat, hom està en harmonia amb la naturalesa de la realitat, la qual transcendeix qualsevol tipus de refutació i establiment o negació i afirmació, i ha arribat al alt nivell profund del Dharma.
Ensenyances per a aprofundir
