Dilgo Khyentse Rinpotxé
Dilgo Khyentse Rinpotxé (1910-1991) va néixer a la regió Derge de Kham, al Tibet oriental. Va ser reconegut com l’emanació de la ment de Jamyang Khyentse Wangpo (1820-1892) i va ser un dels deixebles més propers de l’emanació de l’activitat de Jamyang Khyentse Wangpo: Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö (1893-1959). Considerat per molts com un dels més grans mestres Dzogchen del segle XX, i la personificació mateixa de Padmasambhava, Dilgo Khyentse Rinpotxé va ser el mestre de molts dels lames importants de l’actualitat.
Biografia
Sa Santedat Dilgo Khyentse Rinpotxé va néixer en 1910 a la vall de Denkhok, al Tibet oriental, en una família descendent del llinatge reial del rei Trisong Detsen del segle IX. Mentre encara era en el ventre de la seva mare, el gran mestre Mipham Rinpotxé el va reconèixer com una encarnació extraordinària.
Dilgo Khyentse Rinpotxé va ser un dels últims grans mestres que va completar la totalitat de la seva formació al Tibet. Va entrar en el Monestir Shechen a Kham, al Tibet oriental, a l’edat d’onze anys i allí el seu mestre principal, Shechen Gyaltsab Gyurme Pema Namgyal, el va entronitzar formalment com una encarnació de la ment de saviesa del primer Khyentse Rinpotxé: Jamyang Khyentse Wangpo (1820-1892). ‘Khyentse’ combina dues paraules tibetanes: མཁྱེན་པ་ khyen, que significa saviesa, i བརྩེ་བ་ tse, que significa amor.
A Shechen, Khyentse Rinpotxé va passar-hi molts anys estudiant i meditant en una ermita situada per sobre del monestir. Va rebre ensenyances i transmissions de més de cinquanta mestres de les quatre principals tradicions de llinatge. Dels quinze als vint-i-vuit anys va viure en retir de silenci, en ermites i coves remotes, on va portar a la pràctica totes les ensenyances que havia rebut anteriorment. Més tard, va passar molts anys amb el seu segon mestre arrel Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö, que també va ser una encarnació del primer Khyentse, i el va nomenar el seu hereu del Dharma.
Quan va deixar el Tibet i es va exiliar, va viatjar per tot l’Himàlaia, l’Índia, el sud-est d’Àsia, Europa i Amèrica del Nord, transmetent i explicant les ensenyances als seus molts deixebles. No sols va ser un dels principals sustentadors del llinatge Longchen Nyingtik de Dzogchen, sinó a més va sustentar el llinatge de les ensenyances de totes les escoles del Budisme tibetà. Això, juntament amb la seva exemplar activitat dins del moviment no sectari Rimi, va significar que gairebé no hi hagués cap practicant a l’Himàlaia que no hagués rebut ensenyances d’ell. Va ser mestre de mestres (Sa Santedat el Dalai Lama el considera el seu principal mestre de Dzogchen) i també es va convertir en conseller espiritual de la família reial de Bhutan. Va morir a Bhutan al 1991.
A més de la seva incansable activitat docent, Khyentse Rinpotxé va supervisar un programa excepcional de publicacions, aconseguint que més de 300 volums d’ensenyances estiguessin disponibles. La destrucció de tants textos durant els principis dels anys seixanta al Tibet va significar que, en prendre’s tantes molèsties per a publicar-los, Khyentse Rinpotxé assegurés la seva supervivència per a les generacions futures.
Monestir Shechen a Boudhanath, Katmandú
Khyentse Rinpotxé també va iniciar un vast programa de construcció. Va establir la seva seu principal a prop de la gran estupa de Boudhanath, al Nepal: Shechen Tennyi Dargye Ling, un magnífic monestir amb més de cent monjos, ara dirigit per Shechen Rabjam Rinpotxé, el seu nét i hereu del Dharma. Totes les grans pràctiques comunitàries i balls sagrats del monestir de Shechen al Tibet han reviscut en el monestir del Nepal on els monjos els realitzen regularment i presten especial atenció a cada detall per a assegurar-se que la tradició es mantingui completament pura i autèntica.
A l’Índia, Khyentse Rinpotxé va construir una estupa en Bodhgaya, en el lloc on Buddha Shakyamuni va assolir la il·luminació. Al Bhutan va construir diversos temples i grans estupes. I en el mateix Tibet va tornar a consagrar el monestir de Samye, va inaugurar la reconstrucció del monestir de Shechen i va contribuir a la restauració de més d’altres dos-cents monestirs i temples a tot el país.
A més de tots aquests assoliments, va compondre nombrosos poemes, textos de meditació i comentaris. Va ser un tertön, un descobridor dels ‘tresors’ de les ensenyances preservades per Padmasambhava. Al llarg de la seva vida, va demostrar ser una veritable encarnació de l’activitat il·luminada: regularment prestava la seva atenció a diverses tasques al mateix temps, i qualsevol cosa que estigués fent semblava fluir sense esforç de la seva visió, meditació i acció. La seva ensenyança i la seva vida n’eren una.
La seva reencarnació, Khyentse Yangsi Rinpotxé, va néixer al Nepal al 1993.
Publicacions de les Ensenyances de Dilgo Khyentse Rinpotxé
- Llibre: “Compasión intrépida” – Ediciones Dharma, 1994. ISBN: 84-86615-45-1
- Llibre: “La esencia de la compasión” – Ediciones Dharma, 2011. ISBN: 84-86615-82-8
Ensenyances per a aprofundir
- Vídeo: «Viaje hacia la Iluminación» – Mediateca Meditativa > Budisme > Vídeos > Mestres
- PDF: «La práctica del Dzogchen en la vida cotidiana» – Mediateca Meditativa > Budisme > Textos
Crèdits
Traduït per l’equip de traducció de l’ Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Dilgo Khyentse Rinpoche de Rigpa Wiki.
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Dilgo_Khyentse_Rinpoche)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma l’abril de 2021.