Padmasambhava, o Padmākara, com també se’l coneix, significa ‘Nascut del lotus’, en referència al naixement de Guru Rimpotxé d’un lotus a la terra d’ Oddiyana. Guru Rimpotxé, el ‘Preuat Mestre’, és el fundador del budisme tibetà i el buddha del nostre temps. Mentre que al Buddha Shakyamuni se’l coneix principalment per haver impartit les ensenyances del vehicle del sutra, Padmasambhava va venir a aquest món, i al Tibet en particular, per a ensenyar els tantres. Mentre que Buddha Shakyamuni exemplifica el principi de buddha, l’element més important en el camí del Sutrayana, Padmasambhava personifica el principi del mestre, el cor del budisme Vajrayana, i per tant se’l coneix com el ‘segon Buddha’ (Tibetà སངས་རྒྱས་གཉིས་པ་, sangye ñipa).
BIOGRAFIA
Naixement
A la part nord-oest de la terra d’ Oddiyana, en una illa en el llac Dhanakosha, les benediccions de tots els buddhes es van materialitzar en forma d’una flor de lotus multicolor. Commogut per la compassió vers el sofriment dels éssers sensibles, el Buddha Amitabha va enviar des del seu cor un vajra daurat, marcat amb la síl·laba HRĪḤ que va descendir sobre la flor de lotus.
Sílaba HRĪḤ
Es va transformar en un nen de vuit anys exquisídament bell, dotat de totes les marques majors i menors de perfecció, i sostenint un vajra i un lotus. En aquest moment tots els buddhes de les deu direccions, juntament amb centenars de milers de ḍākinīs de diferents regnes celestials, van invocar les benediccions i l’encarnació de tots els buddhes per al benefici dels éssers i l’expansió de les ensenyances del mantra secret. La seva invocació es coneix com ‘Els set versos del Vajra’ o ‘La pregària en set línies’.
Es diu que el seu naixement va tenir lloc o en un any del Mico de Terra o en un del Mico de Fusta, en el desè dia de la lluna creixent en el mes del mico. Quan Guru Rimpotxé va néixer dins de la flor de lotus sobre les aigües del llac, les ḍākinīs el van invocar des dels seus cors, i la seva crida es va convertir espontàniament en el mantra Benza Guru. Així que aquest mantra és el mantra del seu cor, el seu nucli vital, l’essència del seu cor, i recitar-lo és invocar el seu propi ésser. Va succeir que, en aquest moment, el rei d’ Oddiyana, Indrabhuti, com a resultat de la seva immensa generositat cap als pobres i necessitats del seu país, finalment havia buidat el seu tresor. A més, no tenia hereu que el succeís com a governant, i li havia fallat la vista. Així que s’havia embarcat en un viatge pel llac Dhanakosha per a trobar una joia que complís tots els desitjos. Quan va tornar amb la joia, es va trobar amb el nen sorprenent i li va preguntar sobre els seus pares, la seva línia familiar, el seu nom i país, el seu manteniment i el que estava fent allí. El nen va cantar la seva resposta amb una veu captivadora:
El meu pare és la consciència pura de rigpa, Samantabhadra,
la meva mare, l’espai de totes les coses, Samantabhadri,
la meva línia familiar, la indivisibilitat de la consciència i l’espai,
el meu nom, el gloriós Nascut del Lotus,
la meva terra natal, el dharmadhātu no nascut,
el meu manteniment, consumir pensaments dualistes,
el meu destí, realitzar les accions dels buddhes del passat, present i futur.
Indrabhuti el va portar de retorn al regne i el va instal·lar com a príncep hereu. En diferents moments de la seva vida, a Guru Rimpotxé se’l va conèixer per diferents noms. En aquell temps era conegut com Pemajungne, Padmakara o Padmasambhava, ‘El Nascut del Lotus’, així com Tsokye Dorje, ‘Vajra Nascut del Llac’.
Matrimoni i exili
Padmasambhava es va casar amb la ḍākinī Prabhavati i va governar el regne d’acord amb el Dharma, marcant el començament d’una època de felicitat i pau. Llavors se’l coneixia com el Rei Tortokchen, ‘El Rei amb Turbant’. En veure que, com a governant, seria incapaç de servir veritablement als altres i brindar-los beneficis espirituals a gran escala, va pregar que li concedissin permís per a abdicar, però li va ser denegat. Així que Padmasambhava va emprar un mitjà hàbil per a escapar. En percebre que el fill d’un ministre nociu estava a punt de morir i renéixer en els regnes inferiors, va deixar caure el seu trident mentre ballava en el sostre del palau, i va causar la mort del nen, que va ser alliberat i va renéixer en un regne búdic. Padmasambhava va ser expulsat, i va deambular per “l’Arbreda Gelada”, l’ossera Sitavana, i després en els altres cementiris, “l’Arbreda Alegre” i Sosadvipa. Aquí va rebre empoderaments i benediccions de les ḍākinīs “Domadora de Maras” i “Sustentadora de Joia”, i va practicar disciplines iòguiques, atraient a les ḍākinīs del cementiri sota el seu domini. El nom pel qual se’l coneixia era Shantarakshita, ‘Preservador de la pau’.
Al tornar a l’illa en el llac Dhanakosha, Padmasambhava va posar a les seves ḍākinīs sota les seves ordres. Després, en el cementiri de Parushakavana, “El Bosc Escarpat”, Vajravarahi se li va aparèixer i el va beneir. Va sotmetre als nagas dels oceans i als esperits planetaris dels cels; els dakas i ḍākinīs de la saviesa li van atorgar poders sobrenaturals i siddhis, i va ser conegut com Dorje Drakpo Tsal, ‘Poderós Vajra Iracund’.
A Zahor
En “el Seient de Vajra” a Bodhgaya, va mostrar miracles, reconeixent que era un buddha auto-manifestat, i després va anar a la terra de Zahor. Encara que Padmasambhava era un buddha completament il·luminat, va aparèixer com una manifestació nirmanakaya per a poder domesticar i ensenyar als éssers d’aquesta era, i per això, per al seu benefici, va actuar com si rebés ensenyances, complint amb la pràctica i passant per les diverses etapes de realització espiritual, una per una. Alguns relats conten com a Vajrasana, va ser ordenat pel deixeble més proper de Buddha, Ananda . Uns altres diuen que va prendre l’ordenació de Prabhahasti a Zahor, i se li va donar el nom de Shakya Senge, ‘Lleó dels Shakyas’. D’ell va rebre les ensenyances sobre Ioga Tantra divuit vegades, i va experimentar visions pures de les deïtats. Després va rebre l’empoderament de la ḍākinī de la saviesa Kungamo, també coneguda com Khandroma Lekyi Wangmo, que va transformar a Padmasambhava en una síl·laba HUNG, se’l va empassar, el va passar a través del seu cos i el va extreure a través del seu lotus secret, atorgant-li d’aquesta manera poders externs, interns i secrets i purificant els tres enfosquiments. Dels vuit vidyadharas a Deche Tsekpa, va rebre les ensenyances sobre les vuit grans sadhanes de Kagye, de Buddhaguhya les ensenyances sobre “El Tantra de l’essència secreta”, i de Shri Singha les ensenyances de Dzogpachenpo. Padmasambhava dominava una ensenyança la primera vegada que la trobava i experimentava visions de deïtats sense necessitat de practicar. En assolir el primer nivell vidyadhara, l’etapa del “nivell de maduració vidyadhara” o “vidyadhara amb residu kàrmic”, Guru Rimpotxé va ser conegut com Loden Chokse, “Savi Cercador del que és Sublim”.
En tornar a Zahor, Padmasambhava va prendre a la princesa real Mandarava com la seva consort, i després van anar a la cova de Maratika, on durant tres mesos van practicar la sadhana de la longevitat. El Buddha de la Vida Il·limitada, Amitayus, va aparèixer, els va empoderar amb longevitat i els va beneir com a inseparables d’ell. Tots dos van assolir el segon nivell vidyadhara, “vidyadhara amb domini sobre la vida”.
El rei de Zahor i els seus ministres van arrestar a Guru Rimpotxé i Mandarava i els van cremar vius, però ell va transformar la pira funerària en un llac i el van trobar assegut, serè i fresc, en una flor de lotus al centre. Aquest llac es considera que és el llac Rewalsar, “Tso Pem”‘, en l’actual estat indi d’ Himachal Pradesh. Aclaparat pel remordiment i en homenatge, el rei va oferir a Padmasambhava tot el seu regne, començant amb les seves vestidures i les seves cinc túniques reals. En pintures i estàtues, es representa a Guru Rimpotxé amb la roba del rei de Zahor. Per exemple, el barret que ofereix el rei es diu El lotus que Allibera per la Vista o El barret de Pètals de les Cinc Famílies; les seves capes internes i externes simbolitzen la unitat de la fase de generació i la fase de compleció, les seves tres puntes els tres kayes, els seus cinc colors els cinc kayes treballant per al benefici dels éssers, el sol i la lluna els mitjans hàbils i la saviesa, la seva vora blava, el samaya il·limitat; el cim del vajra simbolitza la concentració indestructible i la ploma de voltor simbolitza la realització de la visió més elevada i la culminació de la pràctica. Guru Rimpotxé va ensenyar al rei i als súbdits de Zahor, i molts van assolir la realització.
Amb Mandarava, després va tornar a Oddiyana, però va ser reconegut i cremat en una pira funerària de sàndal. Després d’un temps, van ser trobats asseguts en un lotus en un llac d’oli de sèsam, amb una garlanda de calaveres, com a símbol d’haver alliberat tots els éssers del samsara a través de la compassió. Padmasambhava ara era conegut com Pema Thötreng Tsal, “El Poderós Nascut del Lotus, amb una Garlanda de Calaveres”. Durant tretze anys, Padmasambhava i Mandarava van romandre per a poder ensenyar a Oddiyana, com a resultat de la qual cosa el rei, la reina i molts d’altres van assolir la realització i el cos d’arc de Sant Martí. Llavors Padmasambhava va ser conegut com Padma Raja (en sànscrit), Pema Gyalpo (en tibetà), ‘El Rei Nascut del Lotus’.
Manifestant-se a si mateix com el monjo Indrasena, es diu que Padmasambhava va inspirar al gran rei Ashoka (segle III a. C.) a tenir fe en el Buddhadharma. Després de derrotar a diversos governants anti-Budistes, Guru Rimpotxé va ser enverinat, però va romandre il·lès, i va ser llançat al Ganges, però va fer que el riu fluís corrent amunt i va ballar a l’aire, per la qual cosa es va guanyar el nom de Khyeu Khanding Tsal, “Joventut Poderosa, Elevant-se en el Cel com un Garuda”.
Es va manifestar com una sèrie de grans siddhas, com Saroruha, Saraha, Dombi Heruka, Virupa i Krishnacharya. En cementiris com Kuladzokpa, ‘Perfeccionat en cos’, va ensenyar el mantra secret a les ḍākinīs, i va convertir a esperits externs i interns en protectors del Dharma. Llavors va ser conegut com Nyima Özer, “Raigs del Sol”.
Padmasambhava va desafiar i va derrotar a cinc-cents defensors de punts de vista erronis en el debat a Bodhgaya. Ell va invertir la seva màgia amb l’ajuda d’un mantra colèric que li va donar la ḍākinī Marajita amb cara de lleó. Va ser conegut com Senge Dradok, “El rugit del Lleó”.
A Yangleshö
Després, a Yangleshö, avui Pharping al Nepal, va practicar la sadhana de Yangdak Heruka amb la consort Shakyadevi, filla d’un rei del Nepal. Esperits poderosos van causar una sequera de tres anys, amb fam i malalties, i Padmasambhava va demanar als seus mestres a l’Índia una ensenyança per a contrarestar-los. Dos homes van tornar carregats amb els tantres i comentaris de Vajrakilaya, i en el moment en què van arribar, els obstacles es van apaivagar. Guru Rimpotxé i Shakyadevi van assolir el tercer nivell vidyadhara, “vidyadhara del gran segell o Mahamudra”. Guru Rimpotxé va reconèixer que Yangdak és com un comerciant que es dedica al comerç; l’assoliment pot ser grandiós, però també els obstacles, mentre que Vajrakilaya és com una escorta armada; és necessària per a protegir-se dels obstacles i superar-los. Després va compondre sadhanes de Yangdak i Vajrakilaya combinats, i va lligar als guardians de Vajrakilaya per a protegir les ensenyances.
Pel que fa a les ensenyances de Dzogchen, es diu que Padmasambhava va conèixer a Garab Dorje en una visió pura, i també va rebre de Manjushrimitra les ensenyances de Nyingtik. Com explica Nyoshul Khen Rimpotxé en el seu llibre sobre la història del llinatge del Dzogchen A Marvelous Garland of Rare Gems: Biographies of Masters of Awareness in the Dzogchen Lineage, Guru Rimpotxé va viatjar a l’ossera de Parushakavana on Shri Singha li va atorgar les ensenyances de les tres classes d’instruccions de la ment, l’espai i medul·lars. Després d’atorgar-li els cicles Extern, Intern i Secret, Shri Singha li va conferir a Padmasambhava les ensenyances del Cicle inigualable i més profund de les instruccions medul·lars, el Khandro Nyingtik, juntament amb tots els tantres i instruccions. Va romandre vint-i-cinc anys, rebent i contemplant aquesta ensenyança. Posteriorment, va anar a l’ossera de Sosadvipa i va practicar durant tres anys, obtenint un cos il·luminat que era “com el reflex de la lluna a l’aigua, no lligat ni al naixement ni a la mort”. Va assolir “el cos d’arc de Sant Martí de gran transferència”, amb la forma del qual més tard va anar al Tibet. En aquest cos de llum subtil, grans mestres com Padmasambhava i Vimalamitra poden romandre, sense dissoldre’s en el dharmakaya, mentre hi hagi serveis que realitzar per als éssers sensibles.
Guru Padmasambhava va visitar terres i regnes de tota Àsia, incloses Mongòlia, la Xina i Shangshung, on es va manifestar com Tavihricha per a ensenyar el llinatge oral de Dzogchen en la tradició Bön, la qual cosa va portar a molts a la il·luminació i a obtenir el cos d’arc iris. “D’aquesta manera”, escriu Jamgön Kongtrul, “l’activitat de Padmasambhava per a portar a la gent al camí de l’alliberament a través d’aparèixer en diversos llocs i en diverses formes, i parlar diversos idiomes, està de fet més enllà de tota mida”.
La famosa estàtua ‘S’assembla a mi’ de Guru Padmasambhava a Samye
Al Tibet
Ara, el trenta-setè rei del Tibet, Trisong Detsen, havia convidat al gran pandita Shantarakshita, també conegut com Khenpo Bodhisattva, a establir el budisme al seu país. L’autor del famós Ornament del Camí Mitjà (en sànscrit Madhyamakalamkara) i el Tattvasamgraha, Shantarakshita va començar a ensenyar al Tibet i va establir les bases del monestir Samye. Això va provocar als esperits locals, que es van embarcar en una campanya de desastres —malalties, inundacions, tempestes, calamarsa, fams i sequeres— i qualsevol treball de construcció que es fes a Samye durant el dia es desmantellava a la nit. Shantarakshita va instar el rei a convidar a Padmasambhava, i va manar enviats sota el lideratge de Nanam Dorje Dudjom. Amb la seva presència, Guru Rimpotxé ja sabia de la seva missió i havia anat a reunir-se amb ells a Mangyul, entre el Nepal i el Tibet. Segons Kyabje Dudjom Rimpotxé, va anar l’any del Tigre de Ferro (810) quan Padmasambhava va arribar al Tibet. Es diu que llavors tenia més de mil anys. De camí al Tibet central, va començar a subjugar als esperits locals i els va fer prendre juraments de protegir el Dharma i els seus seguidors. Es va trobar amb el rei al Bosc de Tamariscos a Roca Roja, i després va anar al cim de la muntanya Hepori i va posar a tots els ‘déus i dimonis’ del Tibet sota le seves ordres.
“El Gloriós Samye, l’Inconcebible, el temple immutable, realitzat espontàniament” es va construir sense cap obstacle, es va completar en cinc anys i va ser consagrat, enmig de senyals miraculosos i auspiciosos, per Padmasambhava i Shantarakshita.
Llavors va començar una gran empresa, una extraordinària onada d’activitat espiritual al Tibet. Vimalamitra i d’altres grans erudits i mestres, cent vuit en total, van ser convidats; Padmasambhava, Shantarakshita i Vimalamitra van impartir ensenyances i després van treballar amb traductors tibetans, com Vairotsana, Kawa Paltsek , Chokro Lüi Gyaltsen i Shyang Yeshe De, per a traduir els sutres, tantres i tractats al tibetà. Els primers set monjos tibetans es van ordenar en el llinatge Sarvastivadin, i aquest va ser el moment en què les dues sanghues, la sangha monàstica cèlibe de monjos i monges i la comunitat de practicants tàntrics laics, van sorgir al Tibet; i Vairotsana i Namkhe Nyingpo van ser enviats a l’Índia per a rebre ensenyances, sobre Dzogchen de Shri Singha i sobre Yangdak d’ Hungkara, respectivament.
A petició del rei Trisong Detsen, Padmasambhava va obrir el mandala de les ensenyances Vajrayana a les coves de Chimphu sobre Samye als vint-i-cinc deixebles, encapçalats pel rei Trisong Detsen, Yeshe Tsogyal i Vairotsana; nou dels vint-i-cinc van assolir siddhis mitjançant la pràctica de les sadhanes que els va transmetre. Es diu que els va convocar en tres grans reunions, per a ensenyar el Kagye Deshek Düpa, el Lama Gongdü i el Kadü Chökyi Gyatso.
Guru Rimpotxé i la seva deixebla més propera, Yeshe Tsogyal, van viatjar per tot el Tibet i els Himàlaies, i van beneir i van consagrar tota la terra, especialment: “les vint muntanyes nevades de Ngari, els vint-i-un llocs de sadhana de Ü i Tsang, els vint-i-cinc grans llocs de pelegrinatge de Dokham, les tres terres ocultes, cinc barrancs, tres valls i una regió.”
Guru Padmasambhava va fer moltes profecies sobre el futur i, juntament amb Yeshe Tsogyal, va ocultar innombrables ensenyances terma, amb la finalitat de: prevenir la destrucció de les ensenyances del Mantrayana secret; evitar la corrupció del Vajrayana o la seva alteració per part d’intel·lectuals; preservar les benediccions; i beneficiar als futurs seguidors. Per a cadascun d’aquests termes, va predir el temps de la seva revelació, la identitat del revelador i aquells que rebrien i mantindrien les ensenyances. En tretze llocs diferents anomenats, Taktsang (cau de tigre), Guru Rimpotxé es va manifestar en “la forma aterridora i iracunda de la saviesa boja”, posant esperits mundans sota jurament per a protegir els termes i servir al Dharma. Llavors se’l va anomenar Dorje Drolö, “Vajra Salvatge Iracund”.
A Shyotö Tidrö, a la vall de Drikhung, el Mahaguru va transmetre les ensenyances de Dzogpachenpo, el Cicle inigualable i més profund de les instruccions medul·lars, i el Khandro Nyingtik, a un sol deixeble humà, Yeshe Tsogyal, i a cent mil ḍākinīs de saviesa. Més tard, en Chimphu, quan la filla de Trisong Detsen, la princesa Pema Sel, va morir a l’edat de vuit anys, Padmasambhava va dibuixar una síl·laba vermella NRI en el seu cor, va convocar la seva consciència, la va retornar a la vida i li va donar la transmissió de les ensenyances Nyingtik, poc després de la qual cosa va morir. Yeshe Tsogyal va ocultar les ensenyances com terma, i segles després, l’encarnació de Pema Sel, el mestre Pema Ledreltsal, va revelar el cicle Khandro Nyingtik. El seu següent renaixement va ser com l’omniscient Longchen Rabjam.
Sortida del Tibet
Després de la mort de Trisong Detsen, Padmasambhava va romandre al Tibet durant el regnat dels seus successors. Però sabia que els dimonis caníbals rakshasas, que habiten en el continent al sud-oest de Chamara -Ngayab estaven disposats a envair i destruir l’Índia, el Nepal i el Tibet, i si no se’ls sotmetia, escombrarien la terra i destruirien tota la vida humana. Llavors, després de cinquanta-cinc anys i mig al Tibet, l’any del Mico de Fusta (864), Guru Rimpotxé es va preparar per a partir i acompanyat pel jove rei Mutik Tsenpo i una gran assemblea de deixebles, va anar fins al pas de Gungthang en Mangyul. Li van implorar que es quedés, però ell es va negar. Va donar les últimes ensenyances i instruccions a cadascun d’ells, i després, el desè dia del mes del mico, va partir cap a la terra de Ngayab Ling al sud-oest, i cap a la seva terra pura manifestada en Zangdok Palri, la Gloriosa Muntanya Rogenca.
Els nombrosos relats de la seva vida competeixen en la seva bellesa quan arriben a descriure la seva partida. La biografia Zanglingma diu que després de donar les seves instruccions finals, “Padmasambhava va muntar en un llamp de sol i en un instant es va elevar cap al cel obert. Des de la direcció del sud-oest, va girar la cara per a mirar enrere i va enviar un raig de llum d’incommensurable bondat amorosa que va establir als deixebles en l’estat de no retorn. Acompanyat per una multitud de ḍākinīs, internes i externes, com si fos un núvol, i enmig del so de la música que estaven oferint, se’n va anar al continent sud-oest de Ngayab”. Però diferents persones van tenir diferents percepcions de la seva partida. Alguns el van veure partir en remolins de núvols de llum de colors, muntat en un cavall diví; uns altres el van veure muntat en un lleó. En alguns relats, els vint-i-cinc deixebles en la seva meditació el van veure esvair-se en els raigs del sol, primer amb la grandària d’un corb, posteriorment amb la d’un colom, un pardal, una abella, i finalment com una petita taca que va desaparèixer de la vista. El van veure arribar a la terra dels rakshasas i ensenyar-los el Dharma.
Al cim de la Gloriosa Muntanya Rogenca, Padmasambhava va alliberar el rei dels rakshasas, Raksha Thötreng, i va assumir la seva forma. Ara habita a Zangdok Palri com un ‘vidyadhara de presència espontània’, el quart nivell vidyadhara: “Allà”, escriu Kyabje Dudjom Rimpotxé, “va manifestar l’inconcebible Palau de la Llum del Lotus, i allà presideix com a rei, amb una de les seves emanacions en cadascun dels vuit continents dels rakshasas, impartint ensenyances com Vuit Sadhanes del Kagye, i protegint la gent d’aquest món de Jambudvipa dels temors per la seva vida. Inclús fins a dia d’avui, ell regna com el regent de Vajradhara, el ‘vidyadhara amb realització espontània del camí suprem’; i així romandrà, sense moure’s més, fins a la fi de l’univers”.
Deixebles
Sobre els deixebles de Guru Rimpotxé, Jamgön Kongtrül llista “els vint-i-un deixebles originals, els vint-i-cinc deixebles intermedis, i els posteriors disset i vint-i-un deixebles.” A part dels seus vint-i-cinc deixebles més famosos, el rei i els súbdits, Guru Rimpotxé tenia nombroses deixebles molt realitzades, incloses les cinc consorts principals: Yeshe Tsogyal, Mandarava, Shakyadevi, Kalasiddhi i Tashi Khyidren.
Nyoshul Khen Rimpotxé va dir:
Padmasambhava va tenir vint-i-cinc deixebles propers que van ser els primers mahasiddhes del Tibet, i d’aquests tots van assolir el cos d’arc de Sant Martí excepte Trisong Detsen. En Drak Yerpa, vuitanta estudiants es van convertir en mahasiddhes, van assolir el cos d’arc iris i mai van sortir del retir; va haver-hi trenta siddhes de Yangdzong que van assolir la realització, cinquanta-cinc tokden, éssers realitzats de Sheldrak, vint-i-cinc ḍākinīs que van assolir el cos d’arc de Sant Martí, set ioguinis i els set siddhes de Tsang.
Notes
[1] Padmasambhava és de fet el nom específic d’una de les Vuit Manifestacions de Guru Rimpotxé; no obstant això, avui dia en general aquest nom es refereix a tots els aspectes iconogràfics de Guru Rimpotxé.
Enseñanzas para profundizar
Vídeo: «Precious Guru» (Guru Rinpoche)» Pelicula-Documental (Trailer)
Pdf: «Una pequeña Biografía de Padmasambhava (Guru Rimpotxé)»
Textos curts: «Les últimes paraules de Padmasambhava (Guru Rimpotxé)» – Erik Pema Kunsang
Video: «Padmasambhava viene en nuestra ayuda» – Xavier Puigdevall
Video: «Práctica del Guru Yoga» – Xavier Puigdevall
Crèdits
Traduït per l’equip de traductors de l’ Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Padmasambhava de Rigpa Wiki.
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=padmasambhava)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma el febrer de 2021.
Aquest mantra de vint-i-sis síl.labes pertany al Tantra arrel de Mañjuśrī .
Quan es col.loca dins d’algun text, prevé que la persona que trepitgi
o passi per sobre d’aquest text, acumuli karma negatiu.