Es refereix al mestre espiritual en la pràctica del budisme Vajrayana. El mestre és el que ens ensenya com podem obtenir la felicitat en aquesta vida, com obtenir l’alliberament del samsara i finalment la il·luminació. En les ensenyances dels sutras, en contrast amb les ensenyances del tantra, parlem del nostre mestre, el Buddha. Així com en les ensenyances del sutra el Buddha és el mestre i ell ens ensenya com assolir els estats suprems d’existència, l’alliberament del samsara, i l’estat d’omnisciència; en el Vajrayana, aquesta és la funció del lama. En el Vajrayana parlem del lama com el Buddha, i en els sutras parlem del Buddha com el mestre. En les ensenyances del sutra, el Buddha és qui ens ensenya el camí a l’alliberament, a la il·luminació, per la qual cosa en les pràctiques recitem la següent pregària en fer ofrenes: “Al mestre insuperable, el Buddha…” i el significat d’aquesta línia és que, en el món hi ha molts mestres; d’entre tots ells, el mestre suprem, el mestre insuperable, és el Buddha. Això és el que significa aquest vers en tibetà:
སྟོན་པ་བླ་མེད་སངས་རྒྱས་རིན་པོ་ཆེ། tönpa lame sangye rinpoche
Al suprem mestre, el preuat Buddha.
Guru Rinpotxé, personificació de tots els mestres
En el Vajrayana en general no parlem del mestre Buddha com ho fan els sutras; parlem del guru o el lama com el Buddha, el mestre arrel. El lama és el que ens ensenya el camí als regnes suprems, a l’alliberament, a l’omnisciència. I si dividim la paraula “llepi” en tibetà, la primera síl·laba བླ་ la significa “insuperable”, el suprem, el màxim. El lama té qualitats incommensurables, inconcebibles, incomptables; no hi ha ningú que el superi, no hi ha ningú que tingui el mateix nivell de qualitats. Per això utilitzem aquesta mateixa síl·laba “la” en la paraula “llepi”, que significa “insuperable”. Quan diem que el lama és insuperable, podríem dubtar i pensar, “És possible que el lama pugui ser l’ésser suprem? pot ser superior al Buddha? Perquè l’estat de buddha és, en general, l’estat suprem que un pot assolir. D’aquí ve que un pugui dubtar si el lama és insuperable. És superior al Buddha? La raó per la qual el lama és insuperable és que, de fet, ell és una manifestació de tots els buddhes. És per això que, quan el Buddha va marxar, va dir: “No us sentiu malament ara, no temeu! En el futur apareixeré com el mestre.” Els nostres mestres espirituals són els que ens ensenyen el camí del Dharma; ells són manifestacions del Buddha. Per això diem que el lama, el mestre, és la manifestació o l’emanació dels buddhes del passat. I no sols això, de fet, és la font de tots els buddhes del futur. A més, ell és també el representant de tots els buddhes del present.
Si pensem en això d’aquesta manera, podem entendre com el mestre, de fet, és superior als buddhes. Els buddhes del passat ja se n’han anat i no ens poden ajudar ara mateix, en el present. Així que, si ens preguntem qui està duent a terme el paper dels buddhes del present? És el mestre, el lama. I si pensem en els buddhes del futur, ells fins i tot no s’han manifestat, així que la font d’aquests buddhes són els nostres mestres actuals. Si pensem en aquest fet, que el mestre, el lama, duu a terme el paper dels buddhes dels tres temps — els buddhes del passat, del present i del futur —, llavors podrem entendre que el lama és superior als buddhes dels tres temps. És així que els mestres superen als buddhes. Una altra manera de pensar en això és que la bondat dels mestres cap a nosaltres, la qual cosa el lama fa per nosaltres, el benefici que ens brinda, és molt més gran que el que ens poden oferir els buddhes. La nostra situació actual és que no hi ha buddhes. El Buddha Shakyamuni ja va desaparèixer i, pel fet que manquem de suficient mèrit, no som capaços de mantenir una relació directa amb ell. Així que, qui és, de fet, el que duu a terme aquest paper? És el lama. I en termes de la seva bondat o el benefici que ens ofereix el mestre és, de fet, superior al que ens poden oferir els buddhes.
Aquesta és l’explicació de la primera síl·laba, བླ་ la de la paraula tibetana “lama”. La segona síl·laba és མ་ dt.. Hi ha dues maneres d’entendre el significat d’aquesta síl·laba. La primera té a veure amb la mare. Si considerem l’amor que la mare pot tenir pel seu fill únic, com a exemple, l’amor que la mare li mostra al seu fill únic, és un gran amor. I no existeix un amor més gran i més pur que el d’aquesta mare. El lama sent aquest tipus d’amor per tots els éssers sensibles. Ell té aquest amor desitjant que tots els éssers assoleixin la il·luminació; que tots s’alliberin del sofriment i aconsegueixin la il·luminació. Aquesta és la manera d’entendre com el lama es pot equiparar a una mare. La segona manera d’entendre aquesta síl·laba མ་ dt. és amb base al significat del que és més important, l’origen de la nostra felicitat en aquesta vida i en la següent vida, així com la completa felicitat que dóna l’alliberament i la il·luminació. I és en el fet de dependre del lama, en dipositar-li la nostra confiança, que sorgeixen aquests beneficis. Aquesta síl·laba མ་ dt. significa que ell és el més important, el principal.
La paraula sànscrita guru, que és la font de la paraula en tibetà, significa “potent”. La manera d’entendre això és que el guru és “potent” pel que fa a la quantitat de qualitats especials que té. Té tantes qualitats que el fan algú potent, poderós. Veiem que és una mica diferent a la paraula tibetana བླ་མ་ lama, però en essència el significat porta al mateix: el lama és el que ens ensenya el camí als regnes superiors, el camí a la il·luminació i a més és potent per les qualitats que posseeix. I quines qualitats són aquestes? Té una gran realització, un assoliment suprem, gran coneixement, gran compassió, i posseeix un gran poder. Pel fet que posseeix totes aquestes qualitats, és gràcies a elles que és capaç de guiar-nos als regnes superiors i a l’estat d’omnisciència o il·luminació.
El mestre necessita tenir grans assoliments, perquè amb aquests assoliments serà capaç de guiar-nos als regnes superiors i a la il·luminació. Si no tingués grans assoliments, no podria fer-ho. També ha de tenir un gran coneixement, perquè necessita saber com practicar el Dharma, com funciona el Dharma i entendre com funciona la realitat. Posseeix els dos aspectes de la saviesa: la saviesa que coneix tots els fenòmens en la seva multiplicitat i la saviesa que coneix la naturalesa de la realitat tal qual és. És només amb aquesta mena de saber que ens pot ensenyar el Dharma. La tercera qualitat és que ha de tenir un gran amor i compassió; d’una altra manera no seria capaç de tenir cura dels éssers sensibles, d’acollir-nos i guiar-nos en el camí. Pel que fa a la quarta qualitat, ha de tenir gran capacitat i poder, això també és necessari per a guiar als éssers. Necessita tenir mestratge i un gran poder o capacitat per a guiar als éssers sensibles als regnes suprems i a l’estat d’omnisciència, és a dir, a la il·luminació.
Es parla de diferents tipus de mestres, però podríem condensar-los a tots en dues categories: el mestre arrel, i els mestres secundaris, per anomenar-los d’alguna manera. El mestre arrel és aquell que introdueix al deixeble a la naturalesa de la ment, a la naturalesa de la realitat, i quan el deixeble és capaç de reconèixer aquesta naturalesa de la ment basant-se en la introducció directa que li fa el lama, llavors aquest lama es convertirà en el seu mestre arrel. Els lamas secundaris són els que ens ofereixen empoderaments, ens ensenyen el Dharma, etcètera. Aquests serien els dos principals tipus de lamas o gurus.
Ensenyances per a aprofundir
Vídeo: “El vínculo con el maestro” de Xavier Puigdevall
Vídeo: “Padmasambhava (Guru Rinpoche) viene en nuestra ayuda” de Xavier Puigdevall
Pdf: «El tipo de Guru que tuve» – Tulku Urgyen Rinpoche
Crèdits
Extret i traduït per l’equip de traducció de
l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser de la segona sessió d’ensenyances
del Ngöndro per Drubla Sonam Tsering el 22 de febrer de 2022
en Samye Institute (samyeinstitute.org).
Publicat en l’Enciclopèdia de Dharma al maig 2022.