Shantarakshita (725–788), també anomenat Khenpo Bodhisattva o ‘Abad Bodhisattva’ va ser un gran pandita indi del llinatge monàstic Sarvastivadin de l’escola budista Mahayana, així com abat de la universitat budista de Nalanda. És el fundador de la tradició filosòfica budista que combina la filosofia Madhyamaka de Nagarjuna i el sistema Iogachara d’ Asanga. Aquesta tradició la va restablir i la va aclarir Mipham Rinpotxé en el seu comentari del Madhyamaka Lamkara.
Shantarakshita
Shantarakshita va ser convidat al Tibet [1] pel rei Trisong Deutsen perquè establís el budisme i fundés el Monestir de Samye. Després de la seva arribada al Tibet, i durant els següents sis mesos, Shantarakshita va oferir ensenyances sobre les deu accions virtuoses i l’origen dependent de les coses, i va erigir els fonaments del Monestir de Samye. Això va alterar als esperits locals del Tibet, que eren protectors de la religió nativa shamanística Bön, la qual els retia homenatge mitjançant sacrificis. A conseqüència d’això, el Palau de Phangthang va ser arrossegat per una inundació i el Palau de la Muntanya Vermella, que era l’estructura original de l’actual Palau del Potala, va ser destruït en una tempesta. El país sencer patia de fam, malalties, sequeres i tempestes de calamarsa. I qualsevol construcció del Monestir de Samye que s’erigia durant el dia, era destruïda aquella mateixa nit per forces hostils. A més, els ministres anti-budistes van començar a oposar-se al rei.
Ni el poder del rei, Trisong Deutsen, ni el poder del gran abat Shantarakshita van poder sotmetre aquestes forces opositores. [2] Llavors, Shantarakshita li va aconsellar al rei: “Has de convidar a Guru Padmasambhava. Ell és el iogui més poderós de la terra. No serà difícil aconseguir que vingui, a causa de les aspiracions que vam fer junts en les nostres vides passades.” [3]
Amb l’auspici del rei i l’ajuda de Guru Padmasambhava, Shantarakshita va fundar el monestir de Samye i va ordenar els primers set monjos tibetans, amb la qual cosa es va iniciar la sangha tibetana, d’acord amb la tradició Sarvastivadin de Nagarjuna. Shantarakshita va treballar àmpliament per a defensar i mantenir les ensenyances del Buddhadharma al Tibet.
Escrits
- Madhyamakālṁkāra (Ornament del Camí Mitjà) Un important tractat compost per Shantarakshita en el qual subratlla la visió del Iogachara Svatntantrika Madhyamaka.
- Tattvasamgraha (Compendi sobre la realitat i la lògica)
- Tattvasiddhi
Notes
[1] Shantarakshita probablement va arribar al Tibet al voltant de l’any 763.
[2] En A Great Treasure of Blessings, p. 13-14 i 32-33.
[3] [Nota del Traductor] Aquí es refereix a les seves aspiracions fetes davant l’estupa de Boudhanath en una vida passada, tal com es narra a l’entrada de Dorje Dudjom de Nanam d’aquesta Enciclopèdia de Dharma.
Ensenyances per a aprofundir
Crèdits
Compilat, traduït i editat per l’equip de traducció de
l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser amb base a la següent bibliografia:
(1) Masters of Meditation and Miracles, Lives of the Great Buddhist Masters of l’Índia and Tibet. Tulku Thondup. Shambala, South Àsia Editions: 2002 p. 105.
(2) Shantarakshita de Rigpa Wiki
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=shantarakshita)
(3) Shantarakshita en Dharma Dictionary:
(https://rywiki.tsadra.org/index.php/shantarakshita)
Publicat en l’Enciclopèdia de Dharma al maig de 2023.