El rei Trisong Deutsen (790-844) va ser el trenta-vuitè rei del Tibet. Els seus pares van ser el rei Em Aktsom, també conegut com Tride Tsuktsen i la Senyora Angchung de Mashang, una regió de la Xina. Tenia només 13 anys quan el seu pare va morir i el van entronitzar. Li van donar tres esposes i va començar el seu regnat seguint la manera del seu pare: mantenint la pau i cuidant les fronteres. Però a l’edat de 20 anys el seu interès pel Dharma va començar a florir.
En aquella època el budisme ja estava establert al Tibet gràcies al rei Songtsen Gampo qui dues generacions abans havia plantat les llavors del Dharma en construir 108 temples, inclosos Lhasa Trulnang i Ramoche. No obstant això la tradició Bön, preexistent al Tibet, es mantenia encara molt forta.
Rei Trisong Deutsen
Així, amb la intenció d’establir sòlidament les ensenyances de Buddha al Tibet, el rei Trisong Deutsen va decidir construir el gran monestir i centre d’ensenyances Samye, inspirat en el Monestir d’Odantapuri. Va trobar una forta resistència per a això, de manera que, en contra de la voluntat dels seus ministres bönpo, el rei va enviar a Jñanakumara a l’Índia per a convidar a un mestre molt reconegut de la Universitat de Nalanda: l’abat Shantarakshita. En aquell moment, el gran Shantarakshita ja era vell i desdentat, no obstant això, va estar disposat a viatjar al Tibet per a ensenyar-li al rei i ajudar a consagrar la terra que es convertiria en el Monestir de Samye. Shantarakshita va portar-hi els textos pertanyents als Tres Compendis del Dharma (Tripiṭaka): els Sutras, el Vinaya (els preceptes morals) i l’Abhidharma, les ensenyances filosòfiques de l’Índia. Els seus esforços, no obstant això, no van ser suficients per a tenir èxit a erigir el Monestir de Samye; va confessar que no tenia l’energia per a “domar” als tibetans i va suggerir al rei que convidés a Guru Padmasambhava d’Uddiyana. Novament actuant en contra del consell dels seus ministres, Trisong Deutsen va convidar a Guru Padmasambhava i va enviar-hi cinc emissaris per a trobar-lo.
Després de moltes proves i obstacles, Padmasambhava va arribar al Tibet portant-hi els Tantras Interns i el Mantra Secret o Vajrayana. Però la seva primera trobada amb el rei Trisong Deutsen no va ser harmoniosa. Encara que el rei va tenir el gran mèrit de convidar a Guru Padmasambhava al Tibet, encara tenia orgull i esperava que se li retés homenatge. Però en aquesta memorable primera reunió, Padmasambhava va dominar l’orgull del rei, i va ser el rei qui finalment es va inclinar davant el Guru.
Comptant amb la riquesa, el poder i la influència del rei Trisong Deutsen, la gran saviesa i habilitat de Padmasambhava, i la gran erudició de Shantarakshita, junts es van proposar transformar al Tibet en un regne budista. Una vegada que van concloure amb èxit la construcció de Samye, el rei Trisong Deutsen va convidar a diversos erudits budistes de l’Índia i els països circumdants perquè ensenyessin i traduïssin els textos sota la guia de Guru Padmasambhava. Es diu que en total cent vuit erudits indis es van comprometre amb traductors tibetans en el treball de traduir la literatura budista al tibetà. El rei va fer que aquells erudits amb devoció s’ordenessin com a monjos i aprenguessin a traduir. Va erigir temples, va establir la sangha monàstica i va fundar la tradició de traduir, divulgar i practicar el Dharma sagrat.
Així, a pesar que els ministres bönpos s’oposessin als budistes i fins i tot forcessin l’expulsió de traductors, sota el patrocini del rei Trisong Deutsen el budisme es va establir com la religió estatal del Tibet; es van ordenar els primers monjos; centenars de textos de l’Índia es van traduir al tibetà; es van construir monestirs i escoles; i el Dharma autèntic de l’Índia es va difondre al llarg de tot el Tibet com la llum del sol a l’alba. D’aquesta manera, els seus actes inicials per a la propagació de les ensenyances de Buddha mai desapareixerien, ni tan sols al final de l’existència, i l’autoria i fama d’aquests demostren l’alt nivell d’aquest benefactor de les ensenyances.
Per tot això a Trisong Deutsen se’l considera el segon dels així anomenats Tres Grans Reis, Reis Patrons o Tres Reis Ancestrals del Dharma del Tibet. En la successió de reis, és universalment conegut que Tori Nyenshel, emanació del bodhisattva Samantabhadra, va promoure el Dharma sagrat. I va ser Songtsen Gampo, que va viure entre els segles VI i VII d. C., emanació d’Avalokiteshvara, qui va establir la seva tradició al Tibet. El gran governant del Dharma, el rei Trisong Deutsen, emanació del noble Mañjushri, va fer que el Dharma es difongués i florís; i finalment, el rei Tri Ralpachen, a qui se’l considera com una emanació de Vajrapani, també va contribuir al fet que el budisme s’arrelés al Tibet. “Quan els tibetans parlen d’aquests reis, si no vessen les llàgrimes als ulls, almenys mouen el coll com un estruç. El rei Trisong Deutsen és considerat un dels pares fundadors de la tradició Nyingma, juntament amb Guru Padmasambhava i el Bodhisattva Abad Shantarakshita”. [2]
Dzongsar Khyentse Rinpotxé conta de Sa Santedat Dilgo Khyentse Rinpotxé: “Amb llàgrimes als ulls, la qual cosa en ell era rar, va dir que fins i tot omplint d’or cada vall, congost, esquerda, buit o forat de la terra des de la plana fins al cim de la Muntanya Meru, no s’arribaria a reemborsar ni una sola fracció de l’amabilitat del rei Trisong Deutsen”.
Una vegada que Guru Padmasambhava i Shantarakshita van tornar a l’Índia, el rei Trisong Deutsen va rebre ensenyances de Vairochana i Namkhe Nyingpo. Va rebre la transmissió de tots els tantras i sadhanas, i va assolir la realització última mitjançant la pràctica. Com a senyal d’adonar-se que el seu cos físic és un mandala de deïtats, es diu que va experimentar el viatge a través de totes les terres búdiques. Gràcies als empoderaments de llarga vida de Padmasambhava, el rei Trisong Deutsen va viure fins als 69 anys. [3]
Encarnacions
Entre les seves encarnacions posteriors es troben Nyang Ral Nyima Özer (1124-1192), Guru Chowang (1212-1270), Jigme Lingpa (1729-1798) i Jamyang Khyentse Wangpo (1820-1892).
Família
Esposes
- Lhamo Tsen (tibetà ལྷ་མོ་བཙན་) del clan Chim (tibetà མཆིམས)
- Changchub Drön (tibetà འབྱང་ཆུབ་སྒྲོན་) del clan Dro (tibetà འབྲོ་)
- Gyalmo Tsün (tibetà རྒྱལ་མོ་བཙུན་) de la família Phoyong
- Magyal Tsokarma (tibetà རྨ་རྒྱལ་མཚོ་སྐར་མ་) del clan Tsepong (tibetà ཚེ་སྤོང་,)
- Yeshe Tsogyal de la família Kharchen (tibetà མཁར་ཆེན) [4]
Fills
Existeix una certa confusió en les diverses històries respecte al número i els noms dels fills de Trisong Deutsen.
Segons Erik Haarh [4], va tenir quatre fills:
- Mutri Tsenpo (tibetà མུ་ཁྲི་བཙན་པོ་),
- Mune Tsenpo (tibetà མུ་ནེ་བཙན་པོ་),
- Muruk Tsenpo (tibetà མུ་རུག་བཙན་པོ) i
- Mutik Tsenpo (tibetà མུ་ཏིག་བཙན་པོ)
La situació es torna més complexa perquè les fonts tibetanes posteriors usen diversos d’aquests noms indistintament. [5]
L’Ancient Tibet [6] diu que va tenir tres fills:
- Mune Tsenpo,
- Desong (ལྡེ་སྲོང་, lde srong) també conegut com Senalek, i
- el tercer fill, al qui s’anomena tant Murug com Mutik.
Segons la Història del Dharma de Dudjom Rinpotxé (tibetà བདུད་འཇོམས་ཆོས་འཇུང་), el rei Tri Songdetsen va tenir tres fills:
- el gran es deia Mune Tsepo,
- el mitjà Murub Tsepo, i
- el més jove Mutik Tsepo, o Senalek Jingyön.
Filla
La princesa Pema Sal va morir per primera vegada a l’edat de vuit anys, però Guru Rinpotxé la va retornar a la vida i li va confiar el cicle complet de Khandro Nyingtik. Més tard va renéixer com el tertön Pema Ledrel Tsal, qui va revelar aquest cicle d’ensenyances terma.
Notes
[1] En The Precious Garland of Lapis Lazuli, Jamgon Kongtrul data el naixement de Trisong Deutsen en el vuitè dia del tercer mes de primavera l’any del Cavall d’Aigua Mascle (802). Altres fonts afirmen aquest any com el de la seva entronització després de la mort del seu pare. Fins a l’edat de disset anys es va dedicar principalment a governar el regne.
[2] D’una sèrie de converses amb Dzongsar Khyentse Rinpotxé. Patron Kings: King Trisong Deutsen.
[3] Per Jamgon Kongtrul el Gran, de Light of Wisdom, Volume 1
[4] Ancient Tibet, p.283
[5] I fonts històriques com The Xarxa Annals i The Banquet for the Wise.
[6] Vegeu Brandon Dotson, “Emperor” Mu rug btsan and the ’Phang thang dt. Catalogui, JIATS vol. 3, 2007, per a un resum de la recerca d’Haarh.
[7] Ancient Tibet, Dharma Publishing: 1986, pàgina 283
Ensenyances per a aprofundir
Enllaç a l’Arbre del Llinatge
Crèdits
Traduït per l’equip de traductors de l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser de: (1) King Trisong Deutsen de Dharma Dictionary,
(https://rywiki.tsadra.org/index.php/King_Trisong_Deutsen)
(2) King Trisong Detsen de Rigpa Wiki
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=King_Trisong_Detsen)
(3) The Life and Liberation of Padmasambhava. Padma bKa’i Thang, transcrit per
Yeshe Tsogyal i redescobert per Terchen Urgyen Lingpa.
(Trad. Kenneth Douglas i Gwendolyn Bays.) Dharma Publishing: 1978, p. 544.
Publicat en l’Enciclopèdia de Dharma al gener de 2023.