Asociación Bodhicitta

Escola de l'Ésser

Mediateca Meditativa

Enciclopedia de Dharma

Concentració meditativa

Concentració meditativa

(Sànscrit dhyāna; tibetà བསམ་གཏན་samten)

La concentració meditativa, la cinquena de les sis paramitas, es defineix com la capacitat de romandre sense distraccions. És el tema del vuitè capítol del Bodhisatvacharyavatara.

Preliminars

Patrul Rinpotxé explica que hi ha dos preliminars per a desenvolupar la concentració meditativa. [1]

 

  1. Abandonar les preocupacions mundanes

Pel que fa a renunciar a les preocupacions mundanes, la nostra ment mai s’assentarà en un estat de concentració mentre estigui sota el domini de la inclinació als pares, parents i amics o assistents. Per tant, hem d’abandonar totes les nostres preocupacions i ocupacions habituals i romandre solos en un lloc aïllat adequat per a la meditació.

Apegar-se a les recompenses i als honors, a l’elogi o a la bona reputació, o a les necessitats insignificants i a la seva consecució, només obstruirà el camí autèntic, per la qual cosa hem d’eliminar qualsevol expectativa i ansietat sobre tals coses, i entrenar-nos per a estar conformes amb tot el que se’ns presenti.

 

  1. Deixar anar el pensament discursiu

Encara que estiguem en un lloc aïllat, sense buscar possessions ni res per l’estil, si la nostra ment cau sota el poder del desig, no sorgirà un estat genuí de concentració meditativa en el nostre ésser, i la nostra ment serà incapaç de descansar en aquest estat. Per tant, han d’abandonar-se els pensaments de desig. Allunyar els nostres pensaments de la inclinació a les coses desitjables és particularment important per a aconseguir els nivells especials i més elevats de concentració, per la qual cosa certament hem d’allunyar la ment del desig per membres del sexe oposat i reflexionar sobre la causa, el fet que no són fàcils d’obtenir; la seva naturalesa, que és impura; i el resultat, que implica molt mal, etc.

A més, hem d’entendre que les vuit preocupacions mundanes i tots els pensaments de la vida present són els nostres veritables enemics. Devem, per tant, reflexionar una mica sobre els problemes causats ​​pels pensaments negatius de desig i, generant un sentit de dignitat interior, fer esforços sincers per a abandonar-los, sense importar quants puguin sorgir.

 

Subdivisions

Els dos tipus de Dhyana

Existeixen dos tipus de dhyana:

  • Els dhyanas meditatius causals (tibetà རྒྱུ་སྙོམས་འཇུག་གི་བསམ་གཏན, gyu ñom yuk gi samten) i
  • Els nivells resultants de dhyana en el qual un reneix (tibetà འབྲས་བུ་སྐྱེ་བའི་བསམ་གཏན་, drebu kyewe samten).

Els dhyanas meditatius causals són els estats de meditació que es realitzen mentre encara som aquí en aquest món de Jambudvipa.[2] Per exemple, podríem arribar a la meditació del primer o segon dhyana. Si podem mantenir aquest estat de meditació, quan morim renaixerem en el primer o segon nivell de dhyana corresponent al regne de la forma.

 

Els tres tipus de concentració meditativa

Chökyi Drakpa diu:

“La concentració meditativa inclou la concentració infantil d’aquells que practiquen de forma aïllada lluny de les distraccions i l’enrenou, però estan apegats a les experiències [meditatives] de goig, claredat i absència de pensament. També existeix la concentració que discerneix amb claredat, en la qual un s’aferra a la vacuïtat com a antídot; i el samadhi lliure de conceptes de la realitat intrínseca, que es coneix com ‘la concentració que delecta als Tathagatas’. Aquests han de practicar-se successivament, per etapes”.

 

Els quatre Dhyanas

Khenpo Pema Vajra diu:

  • El primer nivell de dhyana que s’aconsegueix d’aquesta manera té cinc característiques: concepció, discerniment, alegria, benestar físic i samadhi.
  • El segon dhyana, que és encara més pacífic, té quatre característiques: la perfecta claredat en la qual s’ha renunciat a la concepció i al discerniment, l’alegria, el benestar físic i el samadhi.
  • El tercer dhyana, que és encara més pacífic, té cinc característiques: equanimitat en la qual s’ha abandonat el concepte d’alegria, atenció plena, consciencia vigilant, benestar físic i samadhi.
  • El quart dhyana, que es diu dhyana suprem, perquè és encara més pacífic, té quatre característiques: la sensació neutral en la qual s’ha abandonat la sensació de benestar físic, l’atenció plena, la formació mental d’equanimitat i samadhi.

Notes

[1] Patrul Rinpotxé, The Brightly Shining Sun.

[2] [Nota del Traductor] Jambudvipa és el món humà en el qual vivim, d’acord amb la cosmogonia budista.

 

Ensenyances per a aprofundir

Vídeo: “5ª Paramita: La Meditación” – Xavier Puigdevall
PDF: “Construir una rutina de meditación” – Phakchok Rinpoche
Vídeo: “Meditación para la liberación” – Venerable Damcho
Vídeo: “Beneficios físicos y emocionales de la meditación” – Lama Oser

 

Crèdits

Traduït per l’equip de traducció de la Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Meditative concentration de Rigpa Wiki.
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Meditative_concentration)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma l’abril de 2021.

Aquest mantra de vint-i-sis síl.labes pertany al Tantra arrel  de Mañjuśrī .
Quan es col.loca dins d’algun text, prevé que la persona que trepitgi
o passi per sobre d’aquest text, acumuli  karma negatiu.

Subscriu-te a la newsletter

Rebràs periòdicament informació de les nostres activitats

Subscriu-te a la newsletter

Confirma la teva subscripció fent clic en l'enllaç que rebràs per correu!