Buddha Shakyamuni
(Sànscrit Śākyamuni; tibetà སངས་རྒྱས་ཤཱཀྱ་ཐུབ་པ་ sangye shakyathubpa)
El príncep indi Gautama Siddhartha va assolir la il·luminació (convertint-se en un buddha) en el segle VI a.C. i va ensenyar el camí espiritual que segueixen milions de persones arreu del món, avui conegut com a budisme.
El naixement del Buddha
L’any 563 o 566 a. C. va néixer un príncep d’una família noble del clan Shakya, en un parc molt bell anomenat Arbreda de Lumbini, que es trobava en els contraforts de l’Himàlaia (al sud del Nepal actual). Aquest bell parc no estava lluny de la capital del regne Shakya, Kapilavastu. El pare del príncep, el rei Shuddhodana, va posar el nom de Siddhartha al seu fill. Era membre de la Kshatriya, o casta guerrera reial, i el llinatge del seu clan, els Gautamas, era antic i pur. La seva mare era Mahamaya o Mayadevi, filla d’un poderós noble Shakya, Suprabuddha. Abans de la concepció de Siddhartha, la reina Mahamaya va somiar que un elefant blanc, extraordinari i de gran bellesa, entrava en el seu cos. Poc després del naixement, els endevins van predir que el jove príncep es convertiria en un Chakravartin, un monarca universal, o en un “despert”, un buddha. Així, des del mateix moment del seu naixement, va mostrar signes de perfecció.
La vida de príncep
Set dies després del naixement, la reina Mahamaya va morir; la seva germana, la tia de Siddhartha, Mahaprajapati Gautami, que també estava casada amb el rei Suddhodana, va criar i va educar a Siddhartha com al seu propi fill, amb gran cura i amor, en les riques circumstàncies d’una família noble.
El seu pare, naturalment, volia que el seu fill fos el seu successor i li va proporcionar la millor educació possible i ocupacions plaents. Va tractar d’evitar que Siddhartha entrés en contacte amb qualsevol camí religiós o espiritual, amb la intenció d’orientar-lo a convertir-se en el pròxim rei dels Shakyas.
Com a jove príncep, Siddhartha va rebre una educació completa i va dominar les arts i les ciències de la seva època, incloent-hi també l’art de la guerra i d’altres entrenaments. Tenia un intel·lecte agut i la força i el poder d’un físic excel·lent. Quan el jove príncep va aconseguir l’edat de setze anys, es va casar amb Yashodhara i es va dedicar als plaers del món. Va continuar gaudint de les comoditats dels palaus, els jardins i les variades riqueses de l’estil de vida real.
La renúncia al seu regne
Cap al final dels seus vints, el príncep Siddhartha es va trobar amb els “quatre signes” durant les seves excursions fora de palau. Li van causar una impressió molt forta. Aquests signes eren: un ancià, un malalt, un cadàver i un monjo o un iogui. A través d’ells es va adonar que la vanitat de la joventut, així com la salut, i fins i tot la vida, poden acabar en qualsevol moment; a més, va comprendre que l’única manera de sortir d’aquest món sofrent del samsara era trobant i seguint el camí espiritual correcte.
Als vint-i-nou anys, després del naixement del seu fill Rahula, Siddhartha va abandonar el palau i el regne i va emprendre un camí d’ascetisme. Es va convertir en un iogui errant i sense llar, buscant la veritat pel bé de tots els éssers sensibles. Va començar a practicar, principalment sota la guia de Llaurada Kalama i Rudraka Ramaputra, dos mestres ascetes.
La il·luminació del Buddha
Quan Siddhartha es va adonar que no aconseguia el seu objectiu, l’alliberament, va abandonar la manera de vida ascètica i es va dedicar a la meditació, decidint buscar la il·luminació pel seu compte. Després de sis anys de penúries i de practicar prop del riu Nairanjana, va començar a viatjar i a poc a poc va arribar a la regió de Gaya. Siddhartha es va dirigir a Bodhgaya, on va seure sota el que més tard es coneixeria com l’arbre Bodhi, jurant esforçar-se en la seva meditació fins a assolir el seu objectiu d’il·luminació.
Després de quaranta-nou dies, a l’edat de trenta-cinc anys, el príncep Siddhartha va asolir la il·luminació completa, o budeitat, superant tots els enfosquiments i temptacions de Māra. En aquest moment, Siddhartha era un buddha, un ésser totalment despert o il·luminat, i sabia que per a ell no hi hauria més renaixement en els regnes samsàrics.
Ensenyar i beneficiar als éssers
En veure que no era possible comunicar directament el que havia aconseguit, va romandre en silenci durant set setmanes. El Buddha va pronunciar el seu primer discurs al Parc dels Cérvols de Benarés, que es coneix com “el primer gir de la roda del Dharma”. En aquest discurs va ensenyar les quatre veritats dels nobles, la naturalesa interdependent i la llei del karma, a petició d’Indra i Brahma. Els qui havien estat els seus cinc companys ascetes es van convertir en els seus primers deixebles i van començar a formar la sangha bhikshu (monàstica). A la muntanya del Bec del Voltor, prop de Rajagriha, el Buddha va fer girar la segona roda del Dharma, en la qual va ensenyar que la naturalesa de tots els fenòmens són vacuïtat (en sànscrit śūnyatā) i estan mancats d’identitat inherent (en sànscrit: anātma). Va seguir un període de molts anys d’ensenyament en diversos llocs, com Vaishali. Les ensenyances d’aquest període es coneixen com el tercer gir de la roda del Dharma, en el qual Buddha va ensenyar una gran varietat de temes, inclosos la noció que tots els éssers sensibles posseeixen una naturalesa búdica (en sànscrit tathagatagarbha), l’essència de buddha.
A través d’aquestes ensenyances, Buddha va mostrar el camí que condueix a tots els éssers a l’experiència del despertar i a l’alliberament del samsara. Això demostra clarament la seva compassió i amor il·limitats cap a tots els éssers que busquen l’alliberament dels regnes de l’existència samsàrica.
El rei Bimbisara de Magadha es va convertir en seguidor de Buddha i li va oferir un monestir prop de Rajagriha, la capital de Magadha, que va arribar a ser molt important històricament per al desenvolupament de la sangha. Buddha va passar molt de temps principalment a la regió de Rajagriha i Vaisali, anant d’un lloc a un altre i vivint d’almoines. El número dels seus seguidors va créixer molt ràpidament. Els deixebles més importants del Buddha van ser Kashyapa, Shariputra, Maudgalyayana i Ananda. Més tard, Buddha va fundar ordres de monges, o bhikshuni, i va tenir molts seguidors i centres en aquestes regions.
En haver nascut com a príncep dels Shakyas, després de la seva il·luminació se’l va conèixer com “Shakyamuni” o “el Savi dels Shakyas” i, pel nom del seu clan, se’n va dir més tard Buddha Gautama.
Durant la seva vida, el seu cosí Devadatta, que sempre havia estat gelós del que Siddhartha havia aconseguit, va intentar convertir-se en el cap de la sangha o comunitat del Buddha. Devadatta va planejar destruir al Buddha. Encara que no va tenir èxit, va provocar un cisma entre les comunitats monàstiques de Vaisali que va causar un gran mal al desenvolupament espiritual de la sangha.
La mort del Buddha
A l’edat de vuitanta anys, el Buddha Shakyamuni va donar poders de regent al seu pròxim deixeble Kashyapa, perquè pogués continuar amb les activitats de la sangha. Tombat sobre el seu costat dret i mirant a l’oest, Buddha va entrar en el parinirvana. (Altres relats i alguns sutras afirmen que Buddha va ingerir aliments en mal estat, la qual cosa li va fer morir). Les seves relíquies estan distribuïdes i consagrades en set estupes i altres llocs. El principal lloc de peregrinació dels budistes és Bodhgaya (l’Índia), el lloc on Shakyamuni va assolir la il·luminació.
Epítets
Hi ha molts epítets per al Buddha. L’Amarakosha els llista així:
L’omniscient, (sànscrit Sugata), el Despert, Rei del Dharma,
L’així anat (sànscrit Tathāgata), Sempre Bo, Conqueridor Transcendent (sànscrit Bhagavan), Vencedor de Māra, Vencedor del Món, El Victoriós,
Posseïdor de Sis Coneixements Transcendentals, Posseïdor de Deu Fortaleses,
Orador de la No-dualitat, Eliminador d’Obstacles, Rei dels Savis,
Gloriós, Mestre, El Savi, Savi dels Shakyas,
Lleó dels Shakyas, El que Concedeix Tots els Desitjos, Fill de Shuddhodana,
Gautama, Parent del Sol, Fill de Mayadevi.[1]
Notes
- Versió dels epítets en sànscrit::
sarvajñaḥ sugato buddho dharmarājastathāgataḥ
samantabhadro bhagavān mārajillokajijjinaḥ
ṣaḍabhijño daśabalo ‘dvayavādī vināyakaḥ
munīndraḥ shrīghanaḥ shāstā muniḥ śākyamunistu yaḥ
saḥ śākyasiṃhaḥ sarvārthasiddhaḥ śauddhodaniśca saḥ
gautamaścārkabandhuśca māyādevīsutaśca saḥ
I en la traducció tibetana:
བདེ་གཤེགས་སངས་རྒྱས་ཐམས་ཅད་མཁྱེན། ། ཆོས་ཀྱི་རྒྱལ་པོ་དེ་བཞིན་གཤེགས ། །
ཀུན་ཏུ་བཟང་པོ་བཅོམ་ལྡན་འདས། །བདུད་འདུལ་འཇིག་རྟེན་རྒྱལ་བ་པོ། །
མངོན་ཤེས་དྲུག་ལྡན་སྟོབས་བཅུ་པ། །གཉིས་མེད་གསུངས་རྔུ་དང་རྣམ་པར་འདྲེན། །
ཐུབ་པའི་དབང་པོ་དཔལ་སྟུག་དང་། །སྟོན་པ་ཐུབ་པ་ཉིད་རྣམས་སོ། །
ཤཱཀ་ཐུབ་ཤཱཀྱའི་སེང་གེ་དང་། །དོན་རྣམས་གྲུབ་པ་ཟས་གཙང་སྲས། །
གོ་ཏ་མ་དང་ཉི་མའི་གཉེན། །ལྷ་མོ་སྒྱུ་འཕྲུལ་སྲས་རྣམས་སོ།
Ensenyances per a aprofundir
Documental: «El Buda (I)» – Mediateca Meditativa Escola de l’Ésser
Documental: «El Buda (II)» – Mediateca Meditativa Escola de l’Ésser
PDF: «Las Cuatro Nobles Verdades» – Alejandro Martinez Gallardo
PDF: «Cuentos y Fábulas de Buda» – Sri Deva Fénix (Prof. Félix E. Díaz)
Crèdits
Traduït per l’equip de traductors de l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Buddha Shakyamuni, de Rigpa Wiki
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=buddha_shakyamuni)
i de The Life of Shakyamuni Buddha, del portal de Karmapa
(https://kagyuoffice.org/buddhism/shakyamuni-buddha/).
Publicat en l’Enciclopèdia de Dharma al juny de 2021.