Quan el Buddha Shakyamuni va assolir la il•luminació, va entendre que tots els éssers sense excepció tenen la mateixa naturalesa i potencial per a la il•luminació; a això se’l coneix com a ‘naturalesa búdica’.
Orgyen Tobgyal Rinpotxé diu:
“És gràcies a que aquesta base o sugatagarbha o potencial és comuna a tots els éssers, que tots són capaços d’assolir la il•luminació. Si no comptessin amb aquesta base, mai podrien fer-se buddhes.
Per exemple, una pedra no té la ‘base’ o potencial per a produir oli, per la qual cosa no importa quant la pressionis i queixalis, fins i tot si utilitzes eines i maquinària modernes, mai podràs extreure oli d’ella. D’altra banda, una llavor de sèsam sí que té el potencial de produir oli i, en pressionar-la de manera adequada, es produirà oli de sèsam. Així que és gràcies a que existeix el potencial com a part de la nostra naturalesa bàsica que podem fer-nos buddhes.”
Sogyal Rinpotxé escriu:
“Quan diem ‘Buddha’ naturalment pensem en el príncep indi Gautama Siddharta [2] que va assolir la il•luminació… No obstant això, Buddha té un significat molt més profund. Es refereix a una persona, qualsevol persona, que ha despertat per complet de la ignorància i que ha obert el seu vast potencial de saviesa. [3] Un buddha és aquell que ha donat fi al sofriment i a la frustració i que ha descobert la felicitat i pau duradores, eternes.
Però per a molts de nosaltres en aquesta era escèptica, aquest estat pot semblar una fantasia, un somni, o un assoliment que està fora del nostre abast. És important recordar sempre que el Buddha Shakyamuni era un ésser humà, com tu i com jo. Ell mai va dir que fos un ésser diví, simplement sabia que tenia la naturalesa búdica, la llavor de la il•luminació, i que tots també la teníem.
La naturalesa búdica és el dret natural de tots els éssers sensibles, i jo sempre dic: “La nostra naturalesa búdica és tan bona com la naturalesa búdica de qualsevol buddha.” Aquestes són les bones notícies que el Buddha ens va portar de la seva il•luminació a Bodhgaya, i que moltes persones troben summament inspiradores. El seu missatge: “la il•luminació és a l’abast de tothom”, conté una enorme esperança. Mitjançant la pràctica nosaltres també podem assolir el despertar. Si això no fos cert, innombrables persones des de llavors i fins al dia d’avui no s’haguessin il•luminat.[4]
Com sabem que tenim la naturalesa búdica?
Ringu Tulku Rinpotxé escriu: [5]
Tot i que ens trobem en el samsara, podem veure proves que la naturalesa búdica existeix en tots els éssers vius. Una manera [6] en la qual podem discernir si els éssers tenen naturalesa búdica és per rik [7], amb d’altres paraules, la qualitat que percebem en aquell que posseeix aquesta naturalesa búdica. […] Tots els éssers tenen naturalesa búdica perquè tots els éssers tenen en si mateixos el que anomenem l’ ‘essència de buddha’: aquesta gyu [8] o llavor que pot florir com un buddha i que constitueix el nostre potencial per a la il·luminació.
Però, què és un buddha? En poques paraules, un buddha és aquell que ha desenvolupat la seva compassió i la seva saviesa al nivell més alt, transcendint tots els límits. En aquest context, ‘saviesa’ no es refereix a l’acumulació de coneixement sinó a la capacitat de percebre la veritable naturalesa de les coses. Llavors, el que caracteritza a un buddha és saviesa i compassió.
Per a determinar si la naturalesa búdica existeix en tots els éssers, necessitem examinar si posseeixen les qualitats de saviesa i compassió. Sense saviesa i sense compassió és impossible convertir-se en un buddha, però si un posseeix fins i tot una quantitat ‘embrionària’ d’aquestes qualitats, un pot desenvolupar-les fins al seu màxim nivell i convertir-se en un buddha. La prova més concreta de la presència d’aquesta naturalesa és que posseïm, en diferents nivells, aquestes qualitats de saviesa i compassió.
D’acord amb el budisme, no hi ha cap ésser, humà o no humà, que no posseeixi una certa saviesa i una certa compassió. Sense importar què tan dolent, què tan infame sigui, tot ésser té un mínim d’amor, bondat i compassió, almenys per si mateixos o per algun altre ésser.
Maitreya diu:
རྫོགས་སངས་སྐུ་ནི་འཕྲོ་ཕྱིར་དང༌། །
དེ་བཞིན་ཉིད་དབྱེར་མེད་ཕྱིར་དང༌། །
རིགས་ཡོད་ཕྱིར་ན་ལུས་ཅན་ཀུན། །
རྟག་ཏུ་སངས་རྒྱས་སྙིང་པོ་ཅན། །
“Pel fet que el kāya del buddha perfecte està en tot,
pel fet que la naturalesa de la realitat és indivisible,
i pel fet que posseeixen el potencial,
els éssers sempre tenen naturalesa búdica.”
Maitreya, Uttaratantra Shastra, I, 27.
Diferents termes per a referir-se a la naturalesa búdica
El terme utilitzat en comú per a referir-se a la ‘naturalesa búdica’ en les ensenyances Mahayana és tathāgatagarbha, però en el Vajrayana el terme que s’utilitza és sugatagarbha.
-
- Sugatagarbha (en sànscrit; tibetà བདེ་གཤེགས་སྙིང་པོ, deshek ñingpo o བདེ་བར་གཤེགས་པའི་སྙིང་པོ་ dewar shekpe ñingpo), s’ha traduït literalment com a ‘essència del sortosament anat’.
- Tathāgatagarbha (en sànscrit; tibetà དེ་གཤེགས་སྙིང་པོ་ deshek ñigpo o དེ་བཞིན་གཤེགས་པའི་སྙིང་པོ་ deshin shekpe ñingpo), s’ha traduït literalment com a ‘essència del qual així se n’ha anat’.
- Afinitat/ classe/ família/ llinatge/ herència/ gen/ potencial (sànscrit gotra; tibetà རིགས་, rik)
- Element (sànscrit dhātu; tibetà ཁམས་, kham)
El sol cobert per núvols és una metàfora molt utilitzada per a la naturalesa búdica
que està temporalment tapada pels enfosquiments.
Els dos tipus de potencial (sànscrit gotra)
En la seva obra Khenjuk, Mipham Rinpotxé escriu:
“El ‘potencial present de manera natural’ (sànscrit prakṛtistha-gotra; tibetà རང་བཞིན་གནས་རིགས་ rangshin nerik) és l’essència dels tathāgates. En essència, és saviesa no composta, pura, que sorgeix de manera natural, la unió de consciència i buit, el dharmadhātu que sempre ha romàs inseparable dels kāyes [9] i les savieses. És pur per naturalesa, és la naturalesa de les coses, tal com és, que es troba en tots els fenòmens i que transcendeix qualsevol canvi o transició, com l’espai. Encara que en aquest context els agregats, els elements i les facultats comunes dels éssers neixen i moren, aquesta naturalesa com a tal roman més enllà del naixement i la mort. És a través del coneixement d’aquesta naturalesa que es manifesten les Tres Joies. Aquest ‘element’ immaculat és present en tots els éssers sense excepció com la naturalesa mateixa de les seves ments, tal com l’exemple d’un tresor sota terra, i d’altres exemples. No obstant això, per a aquells en els qui aquesta naturalesa roman oculta per les quatre taques i que no han activat el seu potencial, malgrat la seva presència, aparentment no funciona (com una espelma que es manté dins d’un flascó). I encara que són purs per naturalesa, pel fet que estan enfosquits per vels temporals, aquesta naturalesa està més enllà de la imaginació de la majoria de les persones. Si els vels que enfosqueixen aquest potencial es redueixen, això serveix per a inspirar-nos amb un anhel per deixar enrere el samsara i obtenir el nirvana.
Els quatre vels que enfosqueixen el nostre potencial són (1) sentir antipatia amb les ensenyances del Mahayana, (2) la visió d’identitat o ‘ego’, (3) sentir temor dels sofriments del samsara, i (4) desinterès pel benestar dels éssers.
Les causes per a purificar aquests vels són: (1) interès per les ensenyances del Mahayana, (2) un alt grau de saviesa, (3) samadhi (capacitat meditativa o concentració), i (4) amor.
Quan posseïm aquestes quatre causes, amb la força de despertar el nostre potencial obtenim el ‘potencial de desenvolupament’ (sànscrit samudānīta-gotra, tibetà རྒྱས་འགྱུར་གྱི་རིགས་ gyegyur gyi rik) a través del qual podem conrear de forma apropiada les virtuts del Mahayana.
Notes
[1] Aquestes paraules en tibetà signifiquen literalment element/família o llinatge.
[2] [Nota del Traductor] Veure l’entrada “Buddha Shakyamuni” en aquesta Enciclopèdia de Dharma.
[3] Veure l’etimologia en l’entrada ‘Buddha’ d’aquesta Enciclopèdia de Dharma.
[4] Cita del llibre tibetà de la vida i la mort.
[5] De: Ringu Tulku, Path to Buddhahood.
[6] En el mateix llibre esmentat en la nota 5, Ringu Tulku esmenta unes altres dues maneres de demostrar que tots els éssers vius tenen naturalesa búdica: mitjançant l’autoritat canònica i a través de descriure amb precisió el que és la naturalesa búdica i després determinar si es manifesta en els éssers i com ho fa.
[7] En sànscrit gotra; en tibetà རིགས་, rik [més endavant es veuran en el text els termes per a referir-se a ‘naturalesa búdica’].
[8] En sànscrit hetu, en tibetà རྒྱུ་ gyu.
[9] [Nota del traductor] El sànscrit kāya (en tibetà སྐུ་ ku) literalment significa ‘cos’, però també pot significar ‘dimensió’, ‘camp’ o ‘base’. Aquest terme designa les diferents manifestacions o dimensions d’un buddha. La paraula tibetana ku, és el terme honorífic utilitzat per a referir-se al ‘cos’ d’un ésser il·luminat, que es distingeix de lü (ལུས་) que s’utilitza per a designar el cos d’una persona ‘comuna’.(Traduït de ‘Kaya’ en Rigpa Wiki.) https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Kaya)
Ensenyances per a aprofundir
Vídeo: «Describiendo la naturaleza de la mente primordial» – Tulku Urgyen Rinpotxé
Crèdits
Traduït per l’equip de traducció de l’ Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Buddha Nature de Rigpa Wiki.
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Buddha_nature)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma l’octubre de 2021.