Asociación Bodhicitta

Escola de l'Ésser

Mediateca Meditativa

Enciclopedia de Dharma

Cinc skandhas / Cinc agregats

Cinc skandhas / Cinc agregats

(Sànscrit pañcaskandha; tibetà ཕུང་པོ་ལྔ་, pungpo nga)

 

Els cinc skandhas són els cinc agregats psico-físics que, d’acord amb la filosofia budista, són la base de l’aferrament a un mateix, al jo. Aquests són:

  1. L’agregat de les formes (sànscrit rūpa; tibetà གཟུགས་, suk)
  2. L’agregat de les sensacions (sànscrit vedanā; tibetà ཚོར་བ་ tsorwa)
  3. L’agregat de les percepcions (sànscrit saṃjñā; tibetà འདུ་ཤེས་ dushe)
  4. L’agregat de les formacions (sànscrit saṃskāra; tibetà འདུ་བྱེད་ dutxi)
  5. L’agregat de les consciències (sànscrit vijñāna; tibetà རྣམ་ཤེས་ namshe)

Etimologia

La paraula sànscrita skandha significa un agregat, un cúmul o un manoll.

 

Introducció

Sogyal Rinpotxé va escriure:

Una vegada que tenim un cos físic, també tenim el que es coneix com els cinc skandhas, que són els agregats que componen la totalitat de la nostra existència física i mental. Aquests són els constituents de la nostra experiència, el suport per a l’aferrament al jo, i també la base per al sofriment del samsara. [1]

Chögyam Rinpotxé va dir:

Els cinc skandha representen l’estructura constant de la psicologia humana, així com el seu patró d’evolució i el patró d’evolució del món. Els skandhas també s’associen a obstacles de diferents tipus: espirituals, materials i emocionals. [2]

Quan analitzem més de prop allò a què anomenem “jo”, podem veure que inclou diversos elements, no sols les parts que conformen el nostre cos físic, sinó també els nostres sentits i la nostra ment.

En el budisme, quan desitgem examinar la identitat, o l’ésser, de manera més precisa, podem utilitzar les cinc categories a les quals anomenem els ‘cinc skandhas o agregats’.

En realitat, tots els fenòmens condicionats poden incloure’s dins d’aquests cinc grups, però quan investiguem el ‘jo’ o l”ésser’, ens limitem a la forma del nostre cos, els nostres propis pensaments, etcètera.

Formes / Matèria

En el seu sentit més ampli, es parla de ‘forma’ en termes de formes causals i resultants. Les formes causals són els elements de terra, aigua, foc i vent, i després es diu que les formes resultants, que es componen d’aquests elements, inclouen les cinc facultats sensorials i els seus objectes, així com una categoria una mica més complexa anomenada ‘formes imperceptibles’, que no s’explicarà aquí.

Les facultats sensorials no són els òrgans sensorials ordinaris, és a dir, els nostres ulls, oïdes, etcètera; són formes subtils dins dels òrgans sensorials. Tenen formes específiques que es descriuen amb molta precisió en la literatura del Abhidharma.

El primer dels objectes sensorials és la forma visual, que es refereix als diversos colors i formes que apareixen a la nostra vista. Parlant en general, els colors es poden dividir en colors primaris — que segons el Abhidharma són blanc, vermell, groc i blau — i els colors secundaris. Poden ser agradables, desagradables o neutres.

Els sons, que són els objectes de les oïdes, poden ocórrer de manera natural o poden ser creats per l’home, o poden ser una combinació de tots dos, com quan una persona colpeja un tambor. Molts sons són mers sons sense significat, però alguns comuniquen un significat. En el cas dels segons, poden ser un vehicle de conceptes ordinaris o sublims, com un missatge alliberador del Dharma. Igual que amb el que es veu, els sons poden ser agradables, desagradables o neutres.

Les olors o aromes poden ser naturals o artificials, així com agradables, desagradables o neutres.

Els sabors es descriuen com de sis tipus, que de manera molt general es tradueixen com a dolça, salat, amarg, àcid, picant i astringent.

Les textures, o sensacions tàctils es poden sentir en la superfície del cos o en el seu interior. Les textures ‘interiors’ inclouen la fam i la set, i les sensacions que sorgeixen quan s’està malalt o profundament relaxat.

En aquesta recerca, la forma es refereix al nostre cos físic. De manera més general, és tot el que podem veure, escoltar, fer olor, provar i tocar, i també les facultats subtils que duen a terme l’acte de veure, escoltar, fer olor, assaborir i tocar.

Sensacions

D’aquestes es diu que són les experiències doloroses, agradables i neutrals en el cos, així com les sensacions agradables o desagradables en la ment. (Es diu que les sensacions neutrals de la ment no es compten per separat pel fet que no s’aconsegueixen distingir de les sensacions neutrals del cos.)

Tot el temps experimentem sensacions, sobretot neutrals, però també doloroses i plaents.

També es poden explicar com les sensacions que ocorren amb base en les impressions sensorials. Un objecte sensorial, tal com l’encens, pot entrar en la categoria de skandha de la forma, però la sensació que genera quan el fem olor pertany a la categoria del skandha de les sensacions. En aquest cas probablement es tracta d’una sensació plaent.

D’acord amb els ensenyaments, les sensacions són importants perquè són la base de la inclinació i l’aversió, les quals són el centre de molts dels conflictes entre persones laiques que no han renunciat als interessos mundans.

Percepcions

‘Percepció’ significa la captació d’un objecte específic com alguna cosa que està delimitat o que es distingeix d’un altre objecte.

A nivell conceptual, significa el reconeixement d’identitats o noms, i a nivell sensorial significa el discerniment dels cinc objectes dels sentits.

Tècnicament parlant, la percepció es defineix com ‘allò que capta o identifica característiques’. La percepció pot mancar de conceptes, com en el cas dels cinc sentits físics, o ser conceptual, com és el cas de la percepció de pensaments i idees.

En tots aquests casos, la percepció pot ‘discernir’ o ‘no discernir’. Es considera que les percepcions dels cinc sentits no conceptuals discerneixen quan operen de manera normal i perceben els seus propis objectes: colors i formes, sons, aromes, sabors i textures. Es diu que la percepció mental discerneix quan distingeix identitats o noms. Això passa quan (a) la ment reconeix un objecte i l’associa amb el seu nom, i (b) quan la ment sap a què es refereix un nom donat.

Es considera que una percepció no discerneix quan l’òrgan del sentit en qüestió és perfectament funcional però no hi ha objecte. Això ocorre en estats profunds d’absorció meditativa, i també quan la ment no és capaç d’identificar i nomenar objectes, com quan, per exemple, un troba alguna cosa per primera vegada i no és capaç de reconèixer-ho. Aquesta és una experiència comuna per als nens.

Quan la ment no sap a què es refereix un nom donat, com quan, per exemple, s’escolta un idioma desconegut, a això se’l considera una percepció mental que no discerneix.

No obstant això, s’ha d’entendre que la percepció que no discerneix no es refereix a la mera privació d’estímuls sensorials com, per exemple, quan un es troba en un lloc fosc amb els ulls oberts, o en un quart a prova de sons. En aquests casos, els sentits sí que tenen objectes, que serien la foscor i el silenci, respectivament.

Hi ha tants tipus de percepció com n’hi ha de fenòmens.

Les percepcions són experiències subjectives, i es diu que són importants perquè són la base del desacord i la controvèrsia que resulten en conflictes entre filòsofs que han renunciat als assumptes mundans.

Formacions

La categoria anomenada ‘formacions’ és una mica complicada, però si només ens limitem a les formacions mentals, llavors bàsicament es refereix a pensaments i emocions, o al que tècnicament se’l coneix com a ‘estats mentals’. Encara que hi ha molts estats mentals possibles, els ensenyaments del Abhidharma parlen de cinquanta-un considerats com particularment importants.

La sensació i la percepció, de fet, estan incloses en aquestes cinquanta-un formacions mentals, però se’ls tracta per separat en la llista dels cinc skandhas per ser particularment notables.

No hi ha necessitat d’abordar la totalitat de les cinquanta-un en aquest context, però hem de saber que aquestes inclouen els components necessaris perquè ocorri qualsevol cognició, a saber, sensació, percepció, intenció (és a dir, quan la ment es dirigeix cap a un objecte en particular), l’atenció (quan la ment es manté en aquest objecte), i el contacte (quan coincideixen un objecte, un òrgan sensorial funcional i la consciència).

També hi ha cinc estats mentals que assisteixen en el discerniment dels objectes. Aquests cinc són: interès, estima, atenció plena, concentració i intel·ligència (o discerniment). [3] Estem parlant d’aquests en un nivell subtil. Per exemple, necessitem d’una certa concentració per a enfocar-nos en un objecte particular, i de discerniment per a identificar-lo.

Als primers deu se’n diu ‘estats mentals generals’.

Després estan els estats mentals virtuosos, com ara la fe, la prudència (o actuar amb consciència), la no-inclinació, la no-agressió, la no-confusió i la diligència.

A més, estan els estats no virtuosos principals de la ignorància, el desig, la ira, l’orgull, el dubte i les creences nocives, així com els estats no virtuosos secundaris, com ara la venjança, el rancor, l’enveja, l’engany, la gasiveria, la mandra i l’oblit. Aquí també incloem l’agitació i el sopor que experimentem en la meditació, així com la distracció.

Finalment existeixen ‘estats variats’ que poden ser positius o negatius, com ara el penediment.

Consciències

En aquest context, ‘consciència’ es refereix a la consciència de les impressions dels cinc sentits, així com la consciència d’objectes mentals com ara pensaments, idees i emocions.

Les consciències dels cinc sentits (veure, escoltar, fer olor, assaborir i tocar) són no-conceptuals. Després la informació s’envia a la consciència mental on poden entrar en joc els conceptes.

La consciència visual únicament registra colors i formes; no reconeix colors específics, que és la funció del skandha de la percepció. Tampoc identifica uns certs colors com a agradables, que és la funció del skandha de les sensacions.

Els seguidors de l’escola filosòfica anomenada Només Ment identifiquen vuit tipus de consciències. A més de les consciències dels cinc sentits i de la ment, parlen d’una ‘consciència mental pertorbada’ i de la ‘consciència que és la base de tot’, anomenada alaya vijñana.

La ‘consciència mental pertorbada’ està íntimament relacionada amb l’ego, i és on les nocions de ‘jo’ i ‘meu’ entren en l’experiència. Aquesta consciència està absent en la meditació dels éssers nobles, però mai cessa en el flux mental d’un ésser ordinari. Aquesta setena consciència es relaciona molt de prop amb la nostra ‘autoimatge’.

Després de rebre informació dels sentits i processar-la mitjançant la sisena consciència, la consciència mental pertorbada pregunta si aquesta experiència coincideix o no amb el que pensem de nosaltres mateixos, en altres paraules, amb la nostra ‘imatge’. Això implica molt judici, la qual cosa li obre camí a la inclinació i l’aversió.

La consciència alaya (la consciència que és la base de tot) es descriu com ‘simplement adonar-se o una captació no específica de l’objecte que és general i no delimitada’. Amb freqüència es compara amb un celler on guardem tots els nostres hàbits i instints, les impressions o ‘llavors’ de les nostres accions que maduraran en experiències en el futur.

Notes

[1] Sogyal Rinpotxé, El llibre tibetà de la vida i de la mort, capítol 15.

[2] Chögyam Trungpa Rinpotxé, Abhidharma. Psicologia budista. p. 9.

[3] [Nota del Traductor] Pot trobar més informació sobre aquests cinc en l’entrada “Cinc estats mentals” en aquesta Enciclopèdia de Dharma que inclou links a l’explicació individual d’aquests.

Ensenyances per a aprofundir

 

Crèdits

Traduït per l’equip de traducció de la Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Five Skandhas de Rigpa Wiki.
(https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Five_skandhas)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma al juliol de 2022.

Aquest mantra de vint-i-sis síl.labes pertany al Tantra arrel  de Mañjuśrī .
Quan es col.loca dins d’algun text, prevé que la persona que trepitgi
o passi per sobre d’aquest text, acumuli  karma negatiu.

Subscriu-te a la newsletter

Rebràs periòdicament informació de les nostres activitats

Subscriu-te a la newsletter

Confirma la teva subscripció fent clic en l'enllaç que rebràs per correu!