En el context del budisme Vajrayana, el yidam és la deïtat tutelar o la deïtat triada per a la meditació. És una de les Tres Arrels, en aquest cas, l’arrel de l’assoliment espiritual. Els yidam es classifiquen, sovint, segons la forma en què apareixen: amb forma pacífica o furiosa (airada).
Sogyal Rinpotxé escriu:
En el budisme tibetà, els practicants tindran un yidam, és a dir, una pràctica amb un buddha o deïtat particular amb la qual mantenen una forta connexió kàrmica que representa per a ells una encarnació de la veritat i a la qual invoquen com el cor de la seva pràctica. Pel fet que, en la seva pràctica, han reconegut al yidam com la resplendor natural de la ment il·luminada, són capaços de veure-hi les aparences a través d’aquest reconeixement i deixar-les sorgir com la deïtat. [1]
El Yidam pacífic Vajrasattva
La importància de la pràctica amb un yidam
Orgyen Tobgyal Rinpotxé explica la importància del yidam: [6]
Quan considerem a tots els grans mestres de les tradicions índia i tibetana, trobem que, a cada cas, van obtenir els seus assoliments mitjançant la seva pràctica amb un yidam. Ells van triar una deïtat i van protegir aquesta pràctica com la seva força vital mateixa i, amb base en aquest compromís amb la drecera del ioga amb una deïtat, van practicar l’etapa de desenvolupament [2] i l’etapa de compleció [3], i van integrar-les a l’obtenir la realització definitiva: l’assoliment de la completa il·luminació.
No obstant això, avui dia hi ha persones que diuen: «Quant de treball! Deïtats i mantres, odio tot això! Jo només faré meditació.» Llavors s’asseuen, tanquen els ulls i a això li diuen pràctica. Diuen: «Jo només vull fer meditació sense esforç.» Però, com deia Dilgo Khyentse Rinpotxé: «Hi ha persones així, però jo no n’he vist cap d’elles obtenir signes d’assoliment.»
En un dels textos del cicle de la pràctica de Vajrakilaya de Ratna Lingpa, hi ha un fragment que narra com, en una ocasió, Yeshe Tsogyal li va preguntar a Guru Padmasambhava sobre la naturalesa de la pràctica de kyerim: «Realment necessitem d’un yidam?» Padmasambhava va respondre: «Si no hi ha un yidam, on és la font dels siddhis? I, sense siddhis, com podria succeir la il·luminació?» De fet, si observem als grans mestres de les tradicions índia i tibetana de la pràctica Vajrayana, trobem que no hi ha ningú que no hagi meditat amb un yidam.
A l’escola Nyingma, tots els grans vidyadharas tenien un yidam principal amb el qual practicaven. Si la seva pràctica era amb una deïtat pacífica, gairebé sempre es tractava de Vajrasattva. Si era amb una deïtat furiosa, gairebé sempre era Vajrakilaya. Padmasambhava i Vimalamitra mateixos van assegurar que, de fet, el seu yidam era Vajrakilaya.
El Yidam airat Vajrakilaya
Actualment, no obstant això, els nyingmapas són potser els pitjors quan es tracta de practicar diàriament amb un yidam. Quan Jamyang Khyentse Chökyi Lodrö va atorgar l’empoderament del Rinchen Terdzö, ens va renyar a tots nosaltres, practicants nyingmapa, i va dir: «Vostès, nyingmapas, no duen a terme cap pràctica diària regular. Ni tan sols reciten la pregària Sampa Lhundrubma; només descansen tot el dia!»
Ens va dir: «Si volen yidams, vostès nyingmapas en tenen més que qualsevol.» Ens va mostrar tots els textos del Rinchen Terdzö, el qual consisteix en dotzenes i dotzenes de volums, i va dir: «Això n’és ple de sadhanas de les Tres Arrels — llepi, yidam i dakini — però cap de vostès les practica.»
El que va dir era cert. Potser la raó és que molts de nosaltres en la tradició Nyingma posem un gran èmfasi en la tradició Dzogchen i la seva falta d’esforç. Sovint caiem l’error de merament parlar de la pràctica “sense esforç”, quan en realitat només estem sent mandrosos.
N’hi ha prou amb veure a algú com Kyabje Dilgo Khyentse Rinpotxé. Ningú pot qüestionar que el seu assoliment era més gran que el de qualsevol i, no obstant això, dia i nit recitava pregàries i mantres i feia la seva pràctica. Ell era inseparable de Vimalamitra! Mirin el tipus d’esforç que posava en la seva pràctica. I després vegin a uns altres que no fan res d’això. Simplement s’asseuen badant boca.
En una ocasió li vaig preguntar a Dilgo Khyentse Rinpotxé: «És necessari que algú amb realitzacions reciti pregàries i mantres?» I ell va respondre: «Algú que té aquest tipus de realització és com l’espai. Quin mal podria fer-li la recitació a l’espai?» I va continuar: «Recitar un sol mantra Mani [4] o el mantra Vajra Guru [5] unes quantes vegades, només ajudarà; no ens danyarà, o sí?»
Notes
[1] Sogyal Rinpotxé, El llibre tibetà de la vida i de la mort.
[2] [Nota del traductor] En tibetà བསྐྱེད་རིམ་ (kyerim), també es pot trobar traduïda com a “etapa o fase de generació”.
[3] [Nota del traductor] En tibetà རྫོགས་རིམ (dzogrim), també es pot trobar com a “etapa o fase de perfecció”.
[4] [Nota del traductor] El mantra del Buddha Avalokiteshvara.
[5] [Nota del traductor] El mantra de Padmasambhava, Guru Rinpotxé.
[6] Extret d’ensenyances que es van dur a terme a Lerab Ling, el 29 de juliol de 1999 i el 20 d’agost de 1997.
Ensenyances per a aprofundir
Crèdits
Traduït per l’equip de traducció de l’ Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Yidam de Rigpa Wiki (https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Yidam)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma a l’abril de 2022.