Els 25 deixebles de Padmasambhava

Els reconeguts vint-i-cinc deixebles de Guru Padmasambhava (en tibetà རྗེ་འབངས་ཉེར་ལྔ་, yewang ñer nga) són els seus vint-i-cinc principals deixebles tibetans. Padmasambhava els hi va transmetre l’essència de les seves ensenyances, i ells van preservar les instruccions orals i els textos tàntrics a través dels seus llinatges espirituals i familiars. Padmasambhava els va iniciar en el mandala de la unitat de tots els buddhes, i cadascun d’ells, com a part del ritual, va llançar una flor al centre del mandala i va oferir simbòlicament el seu cos, parla i ment al Guru. A partir de llavors, cadascun dels deixebles va dur a terme una pràctica en particular fins a perfeccionar-la i obtenir-ne les habilitats espirituals a través de les quals se’ls coneix. El llinatge de Padmasambhava continua fins als nostres dies gràcies als esforços d’aquesta primera generació de practicants de l’escola Nyingma.

[The Life and Liberation of Padmasambhava. Padma bKa’i Thang, transcrit per Yeshe Tsogyal i redescobert per Terchen Urgyen Lingpa. Trad. Kenneth Douglas i Gwendolyn Bays. Dharma Publishing: 1978. P. 542]

CANT ALS
VINT-I-CINC DEIXEBLES
DE GURU RINPOTXÉ 

El rei i els vint-i-cinc deixebles es van dirigir de la següent manera al preciós Mestre d’Oddiyana:

—Si us plau, transmet-nos una ensenyança profunda que versi sobre el punt essencial, que sigui completa i que sigui, al mateix temps, fàcil de portar a la pràctica.

Llavors, Padmasambhava els va oferir, en resposta a la seva demanda, la següent instrucció:

—Que meravellós!, monarca, princesa (Yeshe Tsogyal) i resta de deixebles, l’autèntic significat no és propietat de ningú però, quan és exposat als qui no en són dignes d’ell, es converteix en motiu de calúmnia, incomprensió i ruptura. Encara que he efectuat importants prediccions sobre el futur, els perversos cacics tibetans no confien en les meves paraules i, propagant tot tipus de falòrnies, es dónen a la xarlataneria.

»No obstant això, explicaré concisament el que, moguts per la vostra devoció, em demandeu. Però, atès que encara no és el temps de propagar aquesta ensenyança, primerament heu de posar-la en pràctica. Així doncs, atès que aquesta ensenyança serà amagada com un tresor espiritual per a benefici de les generacions futures, ara cal que feu el jurament del secret!

Així doncs, després que prestessin jurament de samaya, Padmasambhava es va dirigir en primer lloc al rei:

» Escolta, oh Rei Trisong Detsen, seu en la posició del lotus, mantingues recte el teu cos i medita. Disposa la teva atenció lliure de pensaments i conceptes, sense que el focus de la teva ment se centri en cap objecte en particular i sense concentrar-te en cap marca concreta. Roman quiet, calm i despert. Quan siguis capaç de reposar en aquest estat, els signes de progrés apareixeran de manera natural i percebràs la claredat de la consciència que mai sorgeix ni cessa i el coneixement lliure de tota obstrucció. Aquest és l’estat il·luminat que resideix en un mateix i que no ha de ser buscat a cap altre lloc, ja que és espontani. Quina meravella!

» Escolta, devota Tsogyal de Kharchen, ja que la ment manca d’identitat concreta que pugui ser mostrada, roman sense distracció, més enllà de tota meditació, en l’estat natural no fabricat i espontàniament present. Quan reposes d’aquesta manera, l’alliberament esdevé per si mateix, i això és el que s’anomena il·luminació.

» Escolta, Palgyi Senge, el meu eminent i noble fill, tots els fenòmens de samsara i nirvana no són més que la ment i no sorgeixen amb independència d’aquesta. La ment manca de naturalesa pròpia i es troba més enllà dels pensaments, les paraules i les descripcions. No t’aferris, doncs, al plaer ni rebutgis les experiències negatives; no afirmis, no neguis, no estableixis diferències, sinó que roman vívidament despert en l’estat natural no fabricat. Si romans d’aquesta manera, el signe de progrés serà que el teu cos, paraula i ment se sentiran lliures i còmodes, més enllà dels confins del plaer i el dolor, i aquest moment de comprensió és l’estat il·luminat.

» Escolta, Vairocana, éssser encomiable, totes les aparences i fenòmens sorgeixen de la pròpia ment. No obstant això, encara que samsara i nirvana apareixen en la pròpia ment, aquesta no pot ser aprehesa i manca de centre o perifèria. Així doncs, en l’estat natural de la vasta equanimitat intrínseca i no fabricada, roman sense distracció en la gran absència d’esforç. Tots els pensaments que puguis albergar sorgeixen en l’espai del despertar. L’estat il·luminat no és més que això. El que es denomina Buda no és sinó la plena actualització de la clara consciència naturalment cognoscent.

» Escolta, Yudra Nyingpo de Gyalmo, atès que la ment és no nascuda, no pot ser vista. Desprèn-te de tot concepte i etiqueta mental i no segueixis el rastre dels teus pensaments. No afirmis ni neguis sinó que roman relaxat en la teva pròpia naturalesa. En aquest estat, es talla completament el fluxe del pensament i es desenvolupa la saviesa, establint la línia divisòria entre la il·lusió i el despertar.

» Escolta, Namkhai Nyingpo, mendicant de Nub, la ment és una simplicitat buida del jo i el meu; així doncs, roman en l’estat d’emergència i dissolució espontànies, lliure de tot artifici. En aquest moment, sorgeix el goig interior i els signes de progrés ocorren de manera natural. Això és, en si mateix, la il·luminació.

» Escolta, Jñana Kumara, escolta atentament aquesta ensenyança; al principi, la ment no és creada per cap causa i, al final, tampoc pot ser destruïda per condicions. Així doncs, roman sense esforç en aquest estat indescriptible i simple i, en aquest moment, descobriràs sense necessitat de cap recerca que el fruit és dins teu. A part d’això, no podràs trobar cap estat d’il·luminació.

» Escolta, Gyalwa Chöyang de Nganlam, la ment desperta de la il·luminació no és producte de la meditació. D’aquesta manera, lliure de conceptes, sense projectar ni dissoldre els pensaments, roman amb els sentits àmpliament oberts, deixant que el moviment de la ment s’esgoti per si mateix. En aquest estat, el pensament es dissol espontàniament i la saviesa apareix de manera natural sense que hagi de ser buscada. Això és, precisament, la il·luminació.

» Escolta, Dorje Dudjom de Nanam, allò que es designa amb l’expressió de «la ment desperta de la il·luminació» (bodhicitta) està dotat d’una naturalesa primordialment existent i manca de centre o perifèria. No tractis de corregir aquest estat autocognoscent i naturalment serè; no el canviïs, no l’alteris sinó que roman relaxat en l’estat natural. La ment que reposa lliure de tota agitació constitueix, en si mateixa, la il·luminació.

» Escolta Yeshe de Yang de Ba i ensinistra’t en aquesta instrucció: la ment és incommovible perquè no es troba confinada a subjecte i objecte. No et deixis distreure per l’esforç, l’esperança i el temor; no corregeixis els pensaments tractant de conrear-ne uns i d’evitar-ne uns altres; roman en l’estat natural sense agitar el que ja és, per si mateix, la il·luminació.

» Escolta, Palgyi Yeshe de Gongpo, l’estat despert de la ment és no fabricat, espontani i existent per si mateix. D’aquesta manera, sense l’esforç de sostenir a subjecte i objecte, mora en l’estat no fabricat de la cognició natural. Reposant d’aquesta manera, posaràs fi al fluxe de l’agitació. Reconeix en aquest moment l’estat d’il·luminació.

» Escolta, Nanam Yeshe, jove mendicant de Shang, deixa l’atenció lliure de tota acció dualista; no afirmis ni neguis i reposa en la no acció espontània sense acceptar ni rebutjar res. La il·luminació consisteix en no distreure’s d’aquest estat.

» Escolta, Palgyi Wangchuk de Kharchen, abandona la ment en la no meditació, no fabriquis una actitud sinó que, sense construir res, mora en la cognició natural existent per si mateixa. Si romans en aquest estat, sense tractar d’apartar-te del samsara, la dissolució natural de les faltes del samsara constitueix el sorgiment de la saviesa de la il·luminació.

» Escolta, Denma Tsemang, éssser eminent, la ment és buida de subjecte i objecte, i no és una cosa que pugui ser creada. Així doncs, lliure d’esforç i artifici, no tractis de fabricar res a través de la meditació i roman plenament atent a l’autoexistent cognició natural. Perseverant en aquest estat, s’allibera la cognició natural però, si t’apartes d’ell, mai trobaràs la il·luminació.

» Escolta, traductor Kawa Paltsek de Chinpu, quan s’abandona subjecte i objecte, la ment no pot ser assenyalada i tampoc pot ser manipulada o corregida. Roman en l’estat d’equanimitat, sense caure en la fixació sobre cap cosa concreta perquè la il·luminació consisteix, precisament, en romandre sense distracció en aquest estat.

» Escolta, Palgyi Senge de Shubu, l’estat despert de la ment està lliure de totes les asseveracions respecte a si és més o menys. No és una cosa fabricada sinó que és naturalment lliure d’un subjecte que accepta o rebutja a un objecte. D’aquesta manera, la il·luminació consisteix en no aferrar-se a res sense cap obstrucció.

» Escolta, Gyalwai Lodrö, mendicant de Dre, no es pot concebre la ment i tampoc pot ser observada. Així doncs, reposa més enllà de l’ésser i el no ésser, de la permanència i l’aniquilació, i descansa lliure de l’acte de meditar, el meditador i l’objecte de meditació. Reposar amb plena atenció en aquest estat és el que s’anomena el dharmakaya de la il·luminació.

» Escolta aquesta ensenyança, Lokyi Chungpa, permet que l’atenció s’alliberi de la dualitat de coneixedor i conegut. No et fixis sobre res, relaxa’t lliurement sense albergar cap cuita i roman en aquest estat buit de naturalesa pròpia, ja que la il·luminació no és més que això.

» Escolta, Drenpa Namkha, la ment percep però és lliure de substància, coneix encara que manca de conceptes, és conscient encara que indescriptible. Lliure dels moviments del pensament conceptual, roman en aquest estat de ple despertar i obertura, ja que descansar en aquesta naturalesa és en si mateix la il·luminació.

» Escolta, Palgyi Wanchuk d’Odren, la ment desperta és una vacuïtat capaç de percebre, una cognició buida però lluminosa. Móra en aquest estat autoexistent, no el canviïs ni el corregeixis perquè la il·luminació no consisteix més que en romandre de manera immutable en aquest estat.

» Escolta, Rinchen Chok, atès que no és res en absolut, la identitat de l’atenció no pot ser establerta i tampoc pot ser millorada o empitjorada per mitjà de la meditació. No corregeixis ni alteris la frescor natural i roman en l’estat de la presència espontània. No permetis que la teva ment s’aparti d’això perquè no trobaràs cap fruit més enllà d’aquest estat.

» Escolta, Sangye Yeshe, mendicant de Nub, encara que és capaç de percebre, la ment desperta és buida i, de la mateixa manera, és buida encara que percep. És una unitat inconcebible de percepció i vacuïtat conscient. Relaxa’t, doncs, en l’estat natural, sense distreure’t d’aquesta esfera. Romandre de manera immutable en aquest estat és la il·luminació.

» Escolta, Palgyi Dorje Wangchuk de Lhalung, la naturalesa de la ment manca de límits i atributs; per això, no tractis de fabricar-la o de millorar-la, sinó que roman sense canviar-la ni oblidar-te’n d’ella, ja que això és en si la il·luminació.

» Escolta, Könchok Jungne de Langdro, la ment no és una cosa concreta sinó que és primordialment pura i natural i espontàniament buida, així que roman en l’estat lliure de meditador i d’objecte de meditació i, gràcies a això, obtindràs el fruit de la il·luminació.

» Escolta, Gyalwa Jangchub de Lasum, la ment no sorgeix ni cessa, manca de tot atribut concret. Buida per naturalesa, la seva cognició manca d’obstrucció. Romandre sense separació en aquest estat és la il·luminació.

»Apliqueu aquestes ensenyances en la vostra pròpia experiència. Podeu conèixer tots els sutras i tantras i els seus comentaris, les paraules dels quals satisfan els límits de l’espai, però el seu significat essencial es troba contingut simplement en els punts vitals recentment esmentats. D’aquesta manera, poseu-los en pràctica i oculteu-los com a tresors espirituals seguint el jurament que heu formulat.

Així va parlar Padmasambhava i, gràcies a aquesta instrucció essencial, tots els deixebles es van alliberar i van assolir la realització.