Tres tipus de compassió
(tibetà སྙིང་རྗེ་གསུམ་, ñingche sum):
1. Compassió enfocada en els éssers sensibles (tibetà སེམས་ཅན་ལ་དམིགས་པའི་སྙིང་རྗེ་),
2. Compassió enfocada en els fenòmens (tibetà ཆོས་ལ་དམིགས་པའི་སྙིང་རྗེ་); i
3. Compassió sense enfoc (tibetà དམིགས་མེད་ལ་དམིགས་པའི་སྙིང་རྗེ་).
Explicació breu
Khenpo Namdrol explica: “La compassió enfocada en els éssers sensibles és el desig que els éssers puguin alliberar-se del seu sofriment, sense pensar en si aquests éssers són permanents o transitoris, si existeixen realment o són il·lusoris. D’altra banda, la compassió enfocada en els fenòmens és un desig similar que els éssers puguin alliberar-se del sofriment, amb el coneixement que aquests éssers són transitoris. La compassió sense enfoc és el desig que els éssers que sofreixen puguin alliberar-se del sofriment i assolir la il·luminació, comptant amb el coneixement que aquests éssers manquen d’existència real.”
Molts grans mestres com Mipham Rinpotxé coincideixen que aquests tres tipus de compassió comparteixen la mateixa essència: el desig d’alliberar els éssers del sofriment. Es distingeixen únicament des del punt de vista de l’objecte particular de l’enfoc.
Compassió enfocada en els éssers sensibles
Dzongsar Khyentse Rinpotxé explica que l’objecte del primer tipus de compassió, compassió centrada en els éssers sensibles, són tots els éssers ordinaris que pateixen el sofriment de sofrir i el sofriment del canvi [1], així com els shravakes i pratyekabuddhes que encara es troben en el camí. Aquests són éssers que reneixen sense poder evitar-ho en el samsara pel poder del karma i les emocions pertorbadores, en lloc de renéixer per la seva pròpia voluntat.
Sogyal Rinpotxé explica que aquesta és una compassió on el focus principal és el sofriment d’un altre esser sensible i el desig de veure a aquest ser lliure de sofriment. Aquest tipus de compassió se centra en el sofriment que és més evident i visible de manera immediata, com la pobresa o la malaltia.
Dzongsar Khyentse Rinpotxé afegeix que aquest tipus de compassió es diu sovint ‘compassió comuna’ perquè és comuna tant per als budistes com per als no-budistes.
Compassió enfocada en els fenòmens
Aquest tipus de compassió sorgeix en aquell que reconeix la transitorietat, o impermanència, dels fenòmens i entén que tot el que és compost està subjecte a un canvi eventual i a la desintegració. Dzongsar Khyentse Rinpotxé explica que l’objecte d’aquesta mena de compassió són tots els éssers que pateixen el sofriment omnipresent de l’existència condicionada.[2] Això inclou tots els éssers que són objecte del primer tipus de compassió, així com als bodhisattves que es troben en cadascun dels deu bhumis en la post-meditació i fins i tot arhats tant shravakes com pratyekabuddhes.
Sogyal Rinpotxé explica que, amb base en un enteniment més profund de la naturalesa de l’existència dels éssers sensibles, com el reconeixement de la naturalesa transitòria de la seva vida o el reconeixement de la seva no-substancialitat, un sentiment de compassió sense motiu sorgeix fins i tot sense haver-hi un “sofriment manifest”. Amb aquesta mena de compassió comences a veure de forma més global i entens la naturalesa general del samsara, que és el sofriment.
Khenpo Tsultrim Gyatso Rinpotxé comenta, “Els éssers són completament transitoris. No hi ha res que romangui d’un moment al següent en termes de la naturalesa bàsica dels éssers. No obstant això, pel fet que els éssers pensen que són permanents i creuen que hi ha alguna cosa aquí que roman i continua, sofreixen. Sofreixen perquè s’aferren a creure en la permanència”.
Compassió sense enfoc (o compassió sense punt de referència)
La compassió sense enfoc sorgeix en aquell que reconeix la vacuïtat de totes les coses. Dzongsar Khyentse Rinpotxé explica que els objectes d’aquesta mena de compassió són tots els éssers que no s’han adonat per complet de la vacuïtat, és a dir, tot aquell que no ha assolit el nivell de la completa il•luminació. Pel fet que implica entendre tant l’absència de substancialitat dels fenòmens com l’absència d’ego dels individus se la coneix com a compassió “poc comuna”.
Khenpo Tsultrim Gyatso Rinpotxé diu, “Els éssers estan buits de qualsevol existència inherent, no obstant això, pel fet que creuen que les coses són reals, sofreixen”.
Notes
[1] [Nota del Traductor] Aquests són dos dels tres tipus de sofriment que el Buddha Shakyamuni va descriure en la primera de les Quatre Veritats dels Nobles (traduïdes també com Quatre Veritats Nobles): la veritat del sofriment.
[2] [Nota del Traductor] Aquest és el tercer dels tres tipus de sofriment que el Buddha Shakyamuni va descriure en la primera de les Quatre Veritats dels Nobles (en la nota 1 s’esmenten els primers dos tipus de sofriment).
Ensenyances per a aprofundir
Video: «La motivación» – Xavier Puigdevall
Video: «La Compasión» – Xavier Puigdevall
Video: «Práctica de Tonglen» – Xavier Puigdevall
Crèdits
Traduït per l’equip de traducció de l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser
de l’original Three kinds of compassion de Rigpa Wiki.
(http://www.rigpawiki.org/index.php?title=Three_kinds_of_compassion)
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma al juliol de 2021.