Mingyur Rinpotxé va néixer a Nubri, Nepal al 1975. Als tres anys, Kyabje Dilgo Khyentse Rinpotxé el va reconèixer com l’encarnació de Yongey Mingyur Rinpotxé i Kangyur Rinpotxé, què van ser grans ioguis tibetans i tertöns. Des de ben petit, va mostrar una gran aptitud en els seus estudis i va dominar les cinc branques principals de l’aprenentatge en la tradició budista tibetana. A més dels seus estudis, Mingyur Rinpotxé ha completat diversos períodes llargs de retir personal i ha rebut ensenyances i instruccions de forma continuada de molts grans mestres, inclòs el seu pare, el gran mestre Dzogchen Tulku Urgyen Rinpotxé, Tai Situ Rinpotxé, Saljay Rinpotxé i Nyoshul Khen Rinpotxé. Ha viatjat diverses vegades a Occident, incloent-hi visites a França i Amèrica, per a impartir-hi ensenyances i retirs. Rimpotxé ensenya amb una profunditat i una erudició notables.
A principis de juny de 2011, Mingyur Rinpotxé va deixar el seu monestir a Bodhgaya, l’Índia, per a començar un període prolongat de retir solitari. Va tornar al novembre de 2015 i actualment ensenya als seus estudiants monàstics i occidentals que viuen arreu del món.
BIOGRAFIA
Yongey Mingyur Rimpotxé va néixer al 1975 en un petit poble dels Himàlaies prop de la frontera entre Nepal i el Tibet. Com a fill del gran mestre de meditació Tulku Urgyen Rimpotxé, Mingyur Rimpotxé va estar submergit en una vida contemplativa des de molt petit i sovint s’escapava per a meditar en les coves que envoltaven el seu poblat. No obstant això, en aquests primerencs anys de la seva infància, patia esgotadors atacs de pànic que minvaven la seva capacitat per a interactuar amb els altres i per a gaudir dels ambients idíl·lics que l’envoltaven.
Als nou anys, Rimpotxé se’n va anar amb el seu pare per a estudiar meditació a Nagi Gompa, una petita ermita a les praderies de la Vall de Kàtmandu. Durant gairebé tres anys, Tulku Urgyen Rimpotxé se’l va emportar per a experimentar profundament les pràctiques budistes de Mahamudra i de Dzogchen, ensenyances típicament considerades ultra secretes i impartides només a meditadors avançats. Durant aquest lapse, el seu pare li va dictar ensenyances concises al seu jove fill i després el va enviar a meditar fins que hagués assolit una experiència directa de les ensenyances.
Quan tenia onze anys, Mingyur Rimpotxé va ser cridat al monestir de Sherab Ling al nord de l’Índia, la seu de Tai Situ Rimpotxé i un dels més importants monestirs del llinatge Kagyu. Mentre va ser allí, va estudiar les ensenyances que havien arribat al Tibet gràcies al gran traductor Marpa, així com els rituals del llinatge de Karma Kagyu, amb el mestre de retir del monestir, Lama Tsultrim. A l’edat de dotze anys, Tai Situ Rimpotxé el va reconèixer formalment com la setena encarnació de Yongey Mingyur Rimpotxé.
Retir de tres anys
Quan Mingyur Rimpotxé va complir tretze anys, li va suplicar al seu pare i a Tai Situ Rimpotxé que li atorguessin el permís especial per a entrar al tradicional retir de tres anys que estava a punt d’iniciar-se en el monestir de Sherab Ling. Era molt inusual que algú tan jove fes semblant sol·licitud, però tots dos van acceptar i Mingyur Rimpotxé va començar aviat el seu retir sota la instrucció de Saljey Rimpotxé, un instruït i experimentat mestre de meditació que havia passat la meitat de la seva vida en estricte retir.
Durant els següents tres anys, Mingyur Rimpotxé va practicar les ensenyances preliminars que preparen al meditador per a una pràctica contemplativa avançada: la fase de generació, que usa la visualització i sons sagrats per a transformar el procés de la percepció ordinària; la fase de compleció, en la qual es treballa amb les energies subtils del cos; i el Mahamudra, un tipus de pràctica que permet al meditador experimentar directament la claredat lluminosa de la veritable naturalesa de la ment.
La gran diligència que va mostrar Mingyur Rimpotxé durant el retir va derivar en un extraordinari nivell de mestratge sobre la ment i les emocions. Arribats a aquest moment, ja havia superat completament els atacs de pànic que l’afligien de nen, en descobrir de primera mà com la meditació pot ser usada per a poder bregar amb problemes emocionals.
Quan Yongey Mingyur Rimpotxé va completar el seu retir de tres anys, el seu benvolgut mestre Saljey Rimpotxé va morir, deixant vacant un càrrec clau en el monestir de Sherab Ling. Per a poder reemplaçar-lo, Tai Situ Rimpotxé va designar a Yongey Mingyur Rimpotxé com el següent mestre de retirs del monestir, fent-lo responsable de guiar a experimentats monjos i monges a través de les complexitats de la pràctica de la meditació budista en el posterior retir de tres anys. Amb disset anys d’edat, el jove Mingyur Rimpotxé ha estat un dels lames més joves en tenir aquest càrrec.
Supervisió del monestir de Sherab Ling
Mingyur Rimpotxé va continuar rebent valuosos coneixements del seu pare i de Khenchen Thrangu, un important Lama Kagyu. Quan tenia dinou anys, va ingressar a l’Acadèmia Monàstica de Dzongsar, on, sota la tutela del gran mestre Khenpo Kunga Wangchuck, va estudiar els temes primaris de la tradició acadèmica budista, incloent-hi filosofia de l’escola Madhyamaka o del «camí mitjà», i lògica budista.
Quan tenia vint anys, Tai Situ Rimpotxé el va designar com l’abat de Sherab Ling. En la seva nova labor, la seva participació va ser fonamental per a l’establiment d’una nova acadèmia monàstica, on va treballar com a professor assistent mentre es feia càrrec simultàniament dels seus deures com a mestre de retir en els retirs de tres anys. Durant aquest període, que va durar fins als seus vint-i-cinc anys, Rimpotxé sovint feia retirs d’un a tres mesos, mentre continuava supervisant les activitats en el monestir de Sherab Ling. Quan tenia vint-i-tres anys, Tai Situ Rimpotxé el va investir íntegrament com a monjo budista.
Ensenyances importants
Durant aquest període, Mingyur Rimpotxé va rebre importants transmissions de Dzogchen del gran Nyoshul Khen Rimpotxé, un reconegut mestre de l’Escola Nyingma del budisme tibetà. En un total de cent dies, repartits al llarg de diversos anys, aquest gran mestre de meditació va transmetre el «llinatge oral» del Cor Essencial de la Gran Perfecció. Aquestes ensenyances de trekchö i tögal del llinatge Dzogchen són en extrem secretes i només poden ser transmeses a una persona alhora. Molt semblant a la forma en què havia estudiat amb el seu pare anys enrere, Mingyur Rimpotxé va rebre una instrucció concisa de meditació i va tornar per a poder rebre més ensenyances només quan ja havia experimentat de manera directa tot el que havia après. Aquesta peculiar forma d’ensenyança es denomina «guia experiencial».
En els anys successius, Mingyur Rimpotxé va continuar estudiant els cinc temes propis de la tradició budista (Madhyamaka, Prajñaparamita, Abhidharma, Pramana i Vinaya), juntament amb d’altres temes importants. També va continuar perfeccionant la seva realització meditativa a través de la pràctica diària i de retirs solitaris periòdics.
Actualment, Mingyur Rimpotxé continua el seu propi estudi i meditació. Més recentment, va obtenir ensenyances importants de Dzogchen per part de Kyabje Trulshik Rimpotxé, incloent-hi els ensenyances del Nyingma Kama (ensenyances transmeses de l’Escola Nyingma) i del Nyingtik Yabshi (la Quàdruple essència del cor). També va participar en les transmissions del Rinchen Terdzö (col·lecció dels preciosos tresors compilada per Jamgon Kongtrul) i el Damngak Dzö (tresor d’instruccions), que van tenir lloc en el monestir de Sherab Ling.
Budisme i ciència
A més del seu extens bagatge en meditació i filosofia budista, Mingyur Rimpotxé sempre ha tingut interès en la psicologia, la física i la neurologia. A una edat primerenca, va començar una sèrie de discussions informals amb el gran neurocientífic Francisco Varela, qui va anar al Nepal a aprendre meditació amb el pare de Mingyur Rimpotxé, Tulku Urgyen Rimpotxé. Molts anys després, al 2002, Mingyur Rimpotxé i un grup d’altres meditadors experimentats van ser convidats al Laboratori Waisman d’Escaneig i Comportament Cerebral a la Universitat de Wisconsin per petició de Sa Santedat el Dalai Lama. En aquest lloc, Richard Davidson, Antoine Lutz i d’altres científics van examinar els efectes de la meditació en els cervells de meditadors avançats. Els resultats d’aquesta recerca innovadora van ser reportats en moltes de les publicacions més llegides arreu del món, incloent-hi National Geographic i Time. Recerques successives es van dur a terme a la Universitat d’Harvard, en el MIT – Massachusetts Institute of Technology i en d’altres importants centres de recerca.
Rimpotxé encara està involucrat amb aquesta recerca i contribueix activament al diàleg viu entre la ciència occidental i el budisme. És assessor en el Mind and Life Institute i participa com a subjecte d’estudi en les recerques en curs dels efectes neurològics i psicològics de la meditació.
L’estil didàctic de Rimpotxé ha estat profundament influït pel seu coneixement de la ciència. És particularment conegut per la seva capacitat d’enriquir la presentació dels coneixements antics i les pràctiques del budisme tibetà amb les troballes de la ciència moderna. La seva esperança és que l’emergent relació entre aquests àmbits aparentment separats produeixi un important enteniment que ens ajudi a assolir tot el nostre potencial com a éssers humans.
Activitats
A més de les seves responsabilitats en el monestir de Sherab Ling, Mingyur Rimpotxé és l’abat del monestir Tergar Osel Ling a Kàtmandu, Nepal, i del monestir Tergar Rigzin Khachö Targye Ling a Bodhgaya, l’Índia. També ensenya amb regularitat a països d’Europa, Amèrica i Àsia, on encapçala un nombre creixent de centres de meditació Tergar i grups de pràctica.
Rimpotxé és un autor aclamat internacionalment. El seu primer llibre La alegría de vivir: El secreto y la ciencia de la felicidad, va debutar en la llista dels més venuts del periòdic New York Times i ha estat traduït a més de vint idiomes. El seu segon llibre, La Joia de la Saviesa: Abraçar el Canvi i Trobar la Llibertat, explora com les emocions difícils i les situacions desafiadores de la vida quotidiana poden ser esglaons per a descobrir la joia i la llibertat. Transformant la confusió en claredat: una guia a les pràctiques fundacionals del budisme tibetà, ofereix instruccions detallades i consells inspiradors per a aquells que s’embarquen sincerament en el camí del budisme tibetà. Un altre llibre de Mingyur Rimpotxé és un llibre infantil il·lustrat titulat Ziji: The Puppy that Learned to Meditate.
Una de les passions més grans de Mingyur Rimpotxé és portar la pràctica de la meditació a persones de qualsevol àmbit. Treballa amb professionals d’una àmplia gamma de disciplines per a adaptar els seus retirs de la Joia de Viure (The Joy of Living) i poder usar-los en diferents contextos incloent-hi hospitals, escoles, presons i en l’entrenament de lideratge. Com a part d’aquest esforç, desenvolupa programes per a entrenar facilitadors i instructors per a ensenyar la pràctica de la meditació en aquests contextos diversos.
A principis de juny de 2011, Mingyur Rimpotxé va deixar el seu monestir a Bodhgaya, l’Índia, i va començar un «retir errant» a través dels Himalaies i les planícies de l’Índia que va durar quatre anys i mig. Quan no està en els monestirs sota el seu càrrec a l’Índia i Nepal, Rimpotxé dedica el seu temps cada any a viatjar i ensenyar arreu del món.
Publicacions en castellà
- La dicha de la sabiduría: abrazar el cambio y encontrar la felicidad, Editorial Rigden, 2010. ISBN 978-8493780821.
- La alegría de vivir: el secreto y la ciencia de la felicidad, Editorial Rigden, 2012. ISBN 978-8493917241.
- Convertir la confusión en claridad: una guía de las prácticas fundacionales del budismo tibetano,
Editorial Kairós, 2016. ISBN 9788499884943. - Enamorado del mundo: el viaje de un monje a través de los bardos de la Vida y la Muerte, Editorial Rigden, 2019. ISBN 9788494998409
Altres publicacions en anglès
- Ziji: The Puppy Who Learned to Meditate, Tergar International, 2009
- Ziji and the Very Scary Man, Tergar International, 2018
Vídeos
Línia d’encarnació de Yongey Mingyur Dorje
Encarnacions anteriors
• Vajrapani, la base de la qual van emanar les successives encarnacions de Mingyur Rimpotxé.
• Niruddha, deixeble de Buddha Shakyamuni.
• El príncep Mutri Tsenpo (fill del rei Trisong Deutsen i deixeble de Guru Rimpotxé) i les seves successives encarnacions.
• Drikung tertön Rinchen Phuntsok (1509-1557)
• Rigdzin Jatsön Nyingpo (1585-1656)
• Namchö Mingyur Dorje (1645-1667)
• Vint-i-un tertöns majors amb el nom de Nuden, entre els quals es trobava l’encarnació del segle XVII Yongey Mingyur Dorje.
Les encarnacions de Yongey Mingyur Dorje
- Yongey Mingyur Dorje (1628 / 41-1708), estudiant de Karma Chakme.
- El segon Yongey Mingyur Dorje, conegut com a “Yongey de tres ulls”.
- El tercer Yongey Mingyur Dorje, Rimö Mingyur Dorje.
- El quart Yongey Mingyur Dorje, Tragyen Mingyur Dorje.
- El cinquè Yongey Mingyur Dorje, Shakha Mingyur Dorje.
- El sisè Yongey Mingyur Dorje, Neyra Mingyur Dorje.
- El setè Mingyur Rimpotxé (1975-present)
Enllaç al Arbre del Llinatge
Crèdits
Compilat, traduït i adaptat per l’equip de traductors
de l’Asociación Bodhicitta Escola de l’Ésser,
de la informació de Mingyur Rimpotxé a Tergar i Rigpa Wiki:
https://espanol.tergar.org/acerca/mingyur-rinpoche-bio/
https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Mingyur_Rinpoche
https://www.rigpawiki.org/index.php?title=Yong%C3%A9_Mingyur_Dorje_Incarnation_Line
Publicat a l’Enciclopèdia de Dharma al febrer de 2021.